Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Camins
4871. El Camí de Parent Rost
Latitud: 41.6277
Longitud: 2.52648
Alçada: 361 m
Aquest camí uneix Collsacreu i la Casa Nova. Abans havia estat un camí de bast i també era conegut pel camí del Mussol o de Pibernat. El seu recorregut és majoritàriament carener i té alguns trossos de forta pujada com pot ser la Pujada de la Bous on els carreters havien de fer desembosc perquè els animals no podien pujar. En el seu recorregut hi trobem diferents noms com la Plana de les Brugues, la Pujada de la Bous, o la Plana del Suro. Al voltant del seu camí i passar el terme del poble, que separa Vallgorguina i Arenys de Munt. El Camí del Musol surt documentat en uns documents a l'Arxiu d'Arenys de Mar. Avui dia també se'n diu Camí de Collsacreu. La Plana del Suro és mencionada en uns itineraris de l'any 1888 però de moment no sabem on era.
4874. El Camí de cal Paraire
Latitud: 41.63629
Longitud: 2.53572
Alçada: 395 m
És un camí que comença a Collsacreu, travessa la urbanització Collsacreu, passa pel Pla de les Bruixes, la Plana de can Carcassès, Coll Senís, el Pla de can Gras, el Pla de Forcs, i arriba a cal Paraire. Des d'aquí continua cap a Montnegre, passa per Can Camps, i va a trobar el camí de Montnegre al Coll de Can Poliva. És un camí carener que va seguit en bona part la línia de terme que separa Vallgorguina de Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, i Sant Celoni.
4876. El Camí del Pi Florit
Latitud: 41.63433
Longitud: 2.49489
Alçada: 442 m
Aquest camí surt del camí principal que va de Vallgorguina al Corredor per can Vilar, quan arribem a la part més alta de la Serra del Banc de la Premsa. Una vegada hem passat la plaça de les Ballades, no trobem cap més camí que surti a la nostra esquerre fins aquest camí. Es diu així perquè és per on es passava per anar al Pi Florit, que ja fa uns anys es va morir. Actualment, és força brut, d'estepes argelagues, etc. Seguint aquest camí també podem veure el Pi Florit actual, que queda a sobre el camí, a la Carena del Pi Florit, després de travessar el Canat del Pi Florit.
4878. El Camí del Pla de les Bruixes
Latitud: 41.64595
Longitud: 2.51918
Alçada: 286 m
Antic camí que feia servir la gent del poble per anar a mercat a Arenys de Mar i també al poble d'Arenys de Munt. Sortia del costat del Camí de Coll Senís quan comença davant del Xeremell i s'enfilava cap als Quatre Camins de sobre cal Sant, seguia per la Serra d'en Carcassès i passava per darrere aquesta casa, llavors seguia pel camí que va cap al Pla de les Bruixes i tombava cap a Arenys de Munt. Actualment, ja no es fa servir com abans, però el camí encara es conserva en quasi tot el seu traçat, només en el punt on comença s'ha perdut perquè per on passava a dalt el bosc si va construir una casa, i ara no s'hi pot passar.
4879. El Camí del Pla de Vidal
Latitud: 41.64878
Longitud: 2.51847
Alçada: 245 m
Aquest camí surt del Xeremell, passa per davant de cal Coixet, i després es va enfilant per la Carena del Pla de Vidal i arriba a la Plana d'en Mora, prop de can Pau Foguera, on enllaça amb el Camí de Montnegre. A la banda obaga d'aquest camí havia estat sembrat de vinya. També és conegut pel Camí de la Plana d'en Mora.
4881. El Camí de la Plaça de les Ballades
Latitud: 41.63916
Longitud: 2.50051
Alçada: 295 m
Aquest camí en diferents trossos passa pel mateix lloc que el camí de la Serra de les Mules. Des del Sot de can Montasell un itinerari puja pel Sot del Nané, i va a trobar la plaça d'en Bleda i després segueix cap a la plaça de les Ballades. També podem passar agafant el corriol de davant la porta del, camp de futbol i un altre també es pot pujar des del Sot de l'Alba, cap a la plaça d'en Bleda i més tard cap a la plaça de les Ballades.
4882. El Camí de can Plana
Latitud: 41.64218
Longitud: 2.51519
Alçada: 277 m
Aquest camí comença arran del Pont de cal Serrador i segueix cap a l'esquerra, passant a prop de les cases de cal Tallador i can Plana, i després es va enfilant cap a les masies de Can Plana del Turó i can Nonell de la Serra, situades a dat la Serra d'en Plana. Passa pel Sot del Prat o de can Tanca, i del Forn de Pega de can Plana i va a trobar les masies. El camí segueix fins que trobem el Camí de Parent Rost, a prop de la casa Nova, i per arribar-hi passarem pel Pla de la Pera, els Polletons i la seva font i la Pujada dels Ossos del Viudo, fins al Camí de Parent Rost. Per un tros d'aquest camí hi passa l'itinerari "el Camí" que bé d'Arenys de Munt, travessa el poble de Vallgorguina i s'enfila cap al dolmen de Pedra Gentil i segueix cap a Sant Celoni.
4884. El Camí de la Plana d'en Tomeu
Latitud: 41.65972
Longitud: 2.49504
Alçada: 270 m
Després de trobar el Pla d'en Tomeu, el camí d'Agrafull, també és conegut pel Camí del Pla d'en Tomeu, va pujant fins a dalt el turó i després baixa una mica i marxa de pla cap a la urbanització can Puigdemir, que el primer tros també era conegut pel Camí dels Horts de la Puixica.
4887. La Drecera de can Pradell de la Serra
Latitud: 41.64717
Longitud: 2.4938
Alçada: 262 m
Camí carener que feien servir la gent de can Pradell de la Serra per anar al poble. Va des de la masia fins que trobem el que avui coneixem per la Via Verda, al Sot de can Sumana. Després passaven pel Pla del Forn o la Quintana de can Puigdemir. L'últim tram abans d'arribar a la casa té un fort pendent, però diuen que per aquest camí també hi passaven els carros. Actualment hi passen per diferents trossos els itineraris el Camí, i el GR-92 i el SL-C71, que va al dolmen de Pedra Gentil. També era conegut amb el nom de la Pujada.
4888. El Camí de Puig Castell
Latitud: 41.65971
Longitud: 2.5134
Alçada: 355 m
Des del Veïnat d'Olzinelles, on comença el camí que anava a les vinyes del Replà, surt un camí a la dreta, que cap de poc es converteix en corriol, actualment no es distingeix gaire perquè no hi passa gent, si anem seguint aquesta carena cap a dalt ens portarà al cim del Puig Castell, en pocs minuts. Dalt d'aquest Turó, l'any 1958, s'hi va trobar un poblat ibèric. Els Srs. Ricard Pascual i Josep Barberà hi varen dur a terme unes excavacions amb la contractació de dues persones de Vallgorguina, els Srs. Josep Tarrides i Martí Serrat que hi treballaren durant tota la campanya. En aquest jaciment, en els estrats més profunds, hi aparegueren ceràmiques datades cap al 600 abans de Crist, i també altres restes que demostren que aquest lloc fou ocupat fins al segle I abans de Crist.
Es varen descobrir uns lingots de coure, cosa que revelà que una de les bases econòmiques de les persones que hi habitaren havia estat la mineria, explotant les magres vetes que hi ha en les muntanyes properes. Aquestes excavacions foren patrocinades per la Diputació de Barcelona. Actualment, en el turó no hi ha gairebé restes de pedres importants, però el topònim sembla indicar que antigament hi havia fortificacions de pedra que li donarien nom. Ens han explicat que quan varen fer les ampliacions de la masia de Can Palomer, l'any 1877, recolliren molta pedra d'aquesta muntanya. Per dalt el cim en sentit est oest hi travessa el terme de Vallgorguina i Olzinelles.