Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Carrers places ponts i passeres
6122. La Passera de la Cooperativa
Latitud: 41.64858
Longitud: 2.50826
Alçada: 214 m
Era situada una mica més amunt de la casa de la Cooperativa i travessava el Riu Sec, pel costat d'un gual per on i passava la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni. Al costat de la passera hi havia la carretera per on passaven els carros i els cotxes. Estava formada per quatre trams de dues fustes cada tram que s'aguantaven al mig de la riera amb uns pilons d'obra i estaques. L'any 1934 en aquest lloc s'hi va construir un pont, i durant la guerra es van fer unes parets i es va canalitzar el Riu Sec.
6123. El Pont del carrer Montseny
Latitud: 41.64893
Longitud: 2.50667
Alçada: 213 m
Aquest pont es va construir l'any 1979 quan es va allargar aquest carrer fins a la carretera Nova. Hi travessa el Torrent del Riu Sec, que aboca l'aigua després del pont a la Riera de Vallgorguina. Té una amplada de 5,30 metres, una allargada de 8,50 metres i una alçada de 4 metres. Es fet de forma quadrada i té un forat per a passar-hi l'aigua de 3,40 metres d'alçada, per 4,70 metres d'amplada.
7202. El carrer de l'Església
Latitud: 41.64784
Longitud: 2.51013
Alçada: 219 m
Quan van posar noms als carrers de Vallgorguina, aquest carrer li van dir carrer de l'Església perquè és al seu costat. De primer començava a la Carretera Vella i acabava a sobre el safareig públic, on hi ha l'edifici Vallgorguina núm. 25. Actualment, amb la construcció de noves cases i el Col·legi s'ha allargat fins on acaba el carrer a sota can Cinto. En temps de guerra, 1936-1939, el comitè i l'Ajuntament varen arreglar aquest carrer. Es va fer una paret que anava des de can Pradell, avui Casal del Poble fins al Safareig Públic, i també feren més alta la que hi havia en el safareig que aguantava el camí. A més el van reomplir de terra i plantarem til·lers a cada costat i altres plantes, convertint-lo en un passeig, es va deixar a l'amplada que és avui. Durant uns anys de la guerra hi van posar el nom de Màrtirs de Jaca, en record dels fets que van ocorre a Jaca l'any 1930.
7204. El carrer Montseny
Latitud: 41.64821
Longitud: 2.50764
Alçada: 213 m
Aquest carrer des d'antic era considerat la Carretera Vella ja que hi passava fins a travessar el Riu Sec. Després de la guerra amb el franquisme es va dir Calvo Sotelo i a partir de l'any 1981 s'hi va posar el nom de carrer Montseny, i quan es van construir totes les cases noves d'aquest carrer es va allargar fins a la carretera Nova l'any 1979 construint els pont del Forn i el del Riu Sec. Les cases antigues eren cal Ferrer de Plaça, cal Ferrer de Baix, can Giravent, can Jaume i cal Sord. La terra on ara hi les cases noves que van ser construïdes per la Celonesa, abans era de can Puixic i després de la Puixica. Era un espai on hi havia un camp força gran i altres de més petits que eren llogats a persones del poble.
7206. El carrer del Sol
Latitud: 41.64899
Longitud: 2.50872
Alçada: 217 m
El carrer del Sol comença al costat del carrer de l'Església i el poliesportiu, travessa el carrer Montnegre i acaba a la carretera Nova, entre el taller mecànic i can Menció. Cap a l'any 1988, l'Ajuntament va fer un estudi de detall per veure per on havia de passar el carrer, però llavors van passar uns quants anys sense fer res, fins que obriren el carrer i passaren uns anys que la gent i cotxes i passaven sense ser a la mida que es va obrir al final. Van fer el pont del Riu Sec i així es va connectar amb el carrer de l'Església. Es va demanar una subvenció per poder obrir el carrer del Sol i el carrer de cal Poater. L'any 1997 es van obrir els dos carrers i l'any 1998 es van asfaltar de dalt a baix. També l'any 1998 es va aprovar el nom del carrer del Sol.
7207. La Carretera Vella
Latitud: 41.64695
Longitud: 2.51057
Alçada: 218 m
La carretera Vella és el nucli més antic del nostre poble. L'any 2006 l'Ajuntament va preparar un projecte de remodelació que va canviar completament la fesomia, ja que es va eixamplar a una mateixa amplada d'una punta a l'altra, cosa que no s'havia fet mai. L'any 1864 varen ser inaugurades les obres de la carretera Nova, que fins llavors, per anar d'Arenys de Mar a Sant Celoni, era un camí carreter. Si ens situem en aquell temps, en el poble no hi havia ni el pont del Xeremell ni el de cal Serrador. Quan es venia d'Arenys es travessava la riera de Coll senís per un gual i, vorejant la riera de Vallgorguina, s'arribava a la carretera Vella, per on passaven els carros, tartanes i persones per travessar el poble fins a la Plaça Maragall, i d'aquesta seguia per l'actual carrer Montseny fins al final, on girava una mica a la dreta fins per on passa la carretera actual, i seguir cap a Sant Celoni. Avui encara no sabem quan es va construir la primera casa en aquesta carretera. De tota manera pels anys que hi ha a les llindes de portes i finestres d'algunes cases, podem tenir una orientació: Cal Ferreret 1772, Cal Xic 1786, Can Quim Panxeta 1806 i Can Pepet Soquer 1792. Amb aquestes dades podria ser que el primer nucli de la carretera Vella fos de finals del segle XVIII. Sabem que a cal Forner hi va haver durant molts anys el primer Ajuntament de Vallgorguina. Davant d'aquesta casa hi ha la plaça Maragall, que l'any 1873, quan es va proclamar la primera República, s'hi va plantar un pi i s'hi va posar el nom de "plaça de la Llibertat". (Tenim una fotografia que hi podem llegir aquest nom a la placa). Al llarg dels anys en aquesta carretera hi ha hagut tres cases que feien menjar: l'Hostal de la Granota, que havia estat on actualment hi ha la casa de Can Ramon, l'Hostal de Dalt, en l'actualitat hi ha un bloc de pisos, i Ca la Llúcia, un dels més importants i conegut arreu. També hi va haver en diferents èpoques locals socials on la gent hi anava a ballar i a passar l'estona: La Sala de Baix, davant de can Gras on s'hi havia fet ball, El Saló de la Burra, durant un temps va ser el magatzem de cal Fuster i on també s'hi havia fet ball, i la Sala de la Unió, situada a sobre el magatzem de can Martí on també s'hi havia fet ball i teatre. Fins a l'any 1924 no hi va haver electricitat a Vallgorguina. És per això que al llarg del carrer hi varen haver diferents pous públics on la gent i anava a buscar l'aigua pel consum de la casa: Can Duran, Can Quim Panxeta, Ca la Pepeta i a la Plaça Maragall. A la casa de Can Pepet Soquer, durant uns anys, hi va haver l'escola de noies, a ca la Maria Barbera era la Barberia, a ca la Carme el Sindicat de la pagesia, etc. La majoria de la gent que vivia a la carretera Vella eren pagesos, però actualment gairebé no n'hi queden. Ara la majoria de persones que hi viuen treballen en altres feines o són de segona residència
7208. La Carretera Nova
Latitud: 41.64779
Longitud: 2.50965
Alçada: 217 m
L’any 1864 varen ser inaugurades les obres de la carretera Nova, que fins llavors, per anar d’Arenys de Mar a Sant Celoni, es passava per la Carretera Vella. Al llarg d'aquesta carretera hi va haver en diferents èpoques locals socials on la gent i anava a ballar i a passar l'estona: La Sala on i tenia la seu la Societat els Previsors, que hi feien ball, teatre i cinema, can Riu, més tard conegut amb el nom del Racó d'en Pitu, feien menjars, l'Hotel Vallgorguina va ser un lloc important d'estiueig entre els anys 60 i 80, l'Hostal de Dalt situat davant de l'Ajuntament feien menjars tenien botiga i un saló per a fer ball, la Sala de la Unió, situada a sobre el magatzem de can Martí on també s'hi havia fet ball i teatre, Ca la Llúcia, casa on feien menjars, i més tard va ser convertit en restaurant i també tenien dormitoris. Era un dels més importats conegut arreu.
També hi havia la majoria de botigues com Can Martí, Ca l'Esteve, la Cooperativa, l'Estanc Vell, cal Sabater, etc. En temps de la República es va construir el Pont de la Cooperativa, ja que fins llavors hi havia un gual i una passera. Aquest pont va ser parcialment volat en la retirada republicana.
Cal ressaltar els plàtans, perquè a l'estiu amb el seu brancatge atapeït formava un pont entre els arbres d'un costat i l'altre de la carretera. Aquesta carretera en època de la República 1931-39, es va dir Avinguda de Pi i Margall, i durant el franquisme 1939-1980 Avinguda Generalisimo Franco. L'any 2010, van començar les obres per arreglar la Carretera Nova i es van haver de tallar diferents arbres que sortien cap a la carretera per deixar-la alineada de dalt a baix. Es van arreglar clavegueres soterrar la llum fer embornals nous, voreres noves i posar-hi fanals també nous. Després si tornaren a plantar plàtans al lloc on tocava dels que s'havien arrencat. El dia 27 de maig de l'any 2011, es va procedir a la seva inauguració.
7209. El carrer Montnegre
Latitud: 41.64878
Longitud: 2.5094
Alçada: 219 m
El carrer Montnegre comença a la Plaça Maragall, travessa la Carretera Nova i el carrer del Sol i acaba en el Camí de la Solana. Encara que no es veu, travessa per sobre un pont situat sobre el Riu Sec. On passa aquest carrer sempre hi va haver un camí que pujava a la Solana, i l'any 2004 es va convertir en carrer acabat d'asfaltar.
7210. El carrer del Pi Florit
Latitud: 41.64763
Longitud: 2.51177
Alçada: 231 m
Aquest carrer surt de l'encreuament del carrer de l'Església i va a parar a la Carretera Nova, a sota cal Poater. Es va començar a obrir l'any 1993. L'any 1997 es va demanar una subvenció per aquest carrer i pel carrer del Sol, i va acabar d'asfaltat l'any 1998. De primer li deien el carrer de cal Poater, i llavors al cap d'un temps es va canviar el nom pel carrer del Pi Florit. Abans de la baixada de darrere l'església a la dreta surt el Camí del Cementiri o de can Mora. Actualment, aquest carrer encara no és molt edificat
7211. El carrer de Mataró
Latitud: 41.6471
Longitud: 2.50956
Alçada: 218 m
El nom d'aquest carrer, ja el trobem documentat al segle passat, però llavors en deien el Camí de Mataró, perquè hi havia molt poques cases edificades i no era considerat un carrer. Per aquest lloc travessava el camí que de la ciutat de Mataró, i d'aquí ve el nom, anava fins al poble de Tordera, passant sempre per muntanya. Era un camí de bast, això vol dir que només era transitat a peu o amb matxos carregats de mercaderies. La ruta era la següent: des de Tordera aquest camí s'enfilava cap a la muntanya de Montnegre, passant per Hortsavinyà, can Presses, can Poliva, veïnat d'Olzinelles, can Palomer, travessava el poble cap a ca la Paula, can Saleres, la Casa Nova, Creu de Rupit, la Font del Malpàs, veïnat de Mata i Mataró, i com s'ha dit, era un camí de bast o ferradura, no hi passaven carros.
Les obres per deixar aquest carrer tal com és en l'actualitat, varen començar amb la construcció del pont de la riera de Vallgorguina, l'any 1937, en època de guerra, i després a partir de l'any 1960, que es va construir la paret del carrer i els ponts de can Clarens i ca la Paula. El carrer de Mataró era molt diferent d'ara i per començar quan les rieres de Vallgorguina i de can Vilar baixaven amb força aigua, era molt difícil de travessar i per això les cases del carrer si necessitaven menjar, els del costat del poble els hi passaven amb unes canyes o pals llargs fins que baixava el nivell d'aigua de les rieres. A cada lloc on si varen construir els ponts, hi havia les passeres de fusta per creuar-hi les persones. Els carros i animals havien de travessar per dins la riera.
Així abans de fer les obres que hem explicat, el carrer, des de la carretera Vella, anava baixant fins al llit de la riera on hi havia un empedrat per travessar els carros i la passera per a les persones, i a partir d'aquí, el camí s'enfilava fins al començament de les cases del carrer. Seguia més o menys com és avui dia, un pas per dalt i el carrer per baix, però en comptes de la paret, hi havia un marge amb arbres i ple de brutícia. Després de can Marius, el carrer es tornava a enfonsar i passava arran de riera. Hi havia també la passera de ca la Paula i la de can Clarens. Per aquest carrer hi havia de passar molts carros que treien la llenya dels boscos de can Vilar, can Montasell, la Casa Nova, etc. i a l'hivern i en temps de pluja, tenien molts problemes, ja que les rodes de carro es clavaven a terra i feien unes fotgeres impressionants, això comportava que els animals haguessin de patir molt per estirar el carro, i sobretot quan passaven per la riera. En època franquista hi van posar el nom de calle José Antonio, i a partir de 1981 es va tornar a canviar per carrer de Mataró. La gent del poble també en deia el carrer de l'Arpa, perquè hi havia algunes persones que rampinyaven les coses, i el carrer de les flors, perquè quan va ser arreglat a sobre els pilars de la barana hi havia un test amb flors.