Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)
Plans
6002. El Pla de les Brugues
Latitud: 41.62696
Longitud: 2.52603
Alçada: 374 m
És situat entremig del camí de Parent Rost, a uns 200 metres de l'entrada d'aquest camí de la carretera general. Actualment, és ple de pins, però havia estat conreat. Des d'aquesta plana, una part de l'aigua va a parar al Sot de Collsacreu i l'altre al Sot de les Brugues i un altre branca al Sot de les Avellanedes. Aquests tres sots són el naixement de la riera de Collsacreu.
6003. El Pla de les Bruixes
Latitud: 41.63582
Longitud: 2.53555
Alçada: 399 m
És situat entremig del camí que passa per la carena des de Collsacreu fins a Coll Senís. És un lloc on el camí és completament pla, situat entre la Plana de can Carcassès i el començament de les cases de la urbanització Collsacreu. Abans la gent des del poble de Vallgorguina pujava des del Xeremeell cap a can Carcassès i d'aquí seguia fins al Pla de les Bruixes i després cap a Arenys de Munt. Hi ha un parell de llegendes del Pla de les Bruixes que podeu trobar a la Vall núm. 46 i 326.
6004. La Plana d'en Carcassès
Latitud: 41.64072
Longitud: 2.5352
Alçada: 377 m
Situada entremig del camí que va de Coll Senís a Collsacreu. És una terra de secà que es conreava, després s'hi va fer vinya i al cap d'uns anys es va arrencar per sembrar-hi blat, i civada. Ara hi ha pins. Antigament, era conegut com el Pla de la Garsa. (plànol de l'Almera 1910).
6005. El Pla de can Carrics
Latitud: 41.6471
Longitud: 2.53116
Alçada: 258 m
És situat al costat de la Riera de Coll Senís, i el Camí del mateix nom, entre can Pascol i can Caions. En aquest lloc ara ple de plàtans i altres arbres havia estat conreat i es regava amb l'aigua del torrent per mitjà d'una resclosa. Avui encara es poden veure els diferents marges que formaven les feixes. Aquesta plana era de can Carcassès i els masovers d'aquell temps tenien una carreta tirada per bous o vaques que no devien posar mai seu a les rodes i sempre xerricaven i d'aquí be el nom.
6006. El Pla de cal Coixet
Latitud: 41.64752
Longitud: 2.51765
Alçada: 227 m
És la terra que hi ha erma, al costat del Camí del Pla de Vidal o de cal Cucut, davant de la casa de cal Coixet. Quan aquesta casa hi havia masovers que tenien bestiar i conreaven les terres, aquesta plana era portada per ells i ho tenien sembrat de menjar pel bestiar i hort per la casa. Es podia regar amb l'aigua del de la Riera de Coll Senís per mitjà d'una resclosa.
6008. El Pla d'en Duran
Latitud: 41.65068
Longitud: 2.48601
Alçada: 287 m
És un espai pla que trobem al costat del camí que va a can Pradell de la Serra, entre el trencall que va a Santa Eulàlia de Tapioles i el camí de la Solella de Pedra Gentil. En aquest petit pla generalment s'hi deixen els cotxes per anar al Dolmen de la Pedra Gentil. Es diu així perquè en el camí esmentat de la Solella hi ha les runes d'una casa que es deia can Duran. Des d'aquest pla hi surt el camí de l'itinerari del dolmen CL-C71, i també hi ha el Suro Gros del Pla d'en Duran, una alzina surera força gran.
6010. El Pla de les Estepes
Latitud: 41.66134
Longitud: 2.49295
Alçada: 264 m
Actualment és tot bosc. Es coneixia amb aquest nom perquè era ple d'estepes, entremig dels pins. És situat cap a la banda esquerra del Camí d'Agrafull o del Pla d'en Tomeu. Queda entremig del camí que va cap al Sot d'Agrafull i el que va per la carena cap a la Serra de cal Tonedor i can Morell. Segurament que fa anys també havia estat conreat i llavors s'hi van plantar pins.
6011. El Pla de Forcs
Latitud: 41.64934
Longitud: 2.54443
Alçada: 395 m
És un espai força gran actualment ple d'arbres, però fa uns anys s'hi havia conreat les terres i la vinya. És entremig del Pla de can Gras i el veïnat cal Paraire, en terme de Sant Iscle de Vallalta, i es coneix amb el nom del Pla de Forcs, però també s'ha trobat documentat com el Pla de Feres i el Pla de les Forques. Al mig d'aquesta plana hi ha un agrupament de tres pedres força grosses conegudes per les pedres de les Olles, on podem veure més de vint olles o cúpules circulars de diferents mides. Va ser estudiat per l'arqueòleg Sr. Ricard Pascual i Guash quan era membre de l'Associació Cultural Vallgorguina. Ell deia que una inscultura és un gravat rupestre del Neolític i del Calcolític. Existeixen discrepàncies sobre la interpretació d'aquest tipus de monuments, per diferents arqueòlegs, però són molt interessants i val la pena anar-los a veure.
6012. El Pla del Forn
Latitud: 41.64835
Longitud: 2.50374
Alçada: 209 m
Sabem que en aquest Pla hi va haver un Forn de Vidre, no gaire lluny de l'entrada, cap a sota la font. L'any 1860 hi havia dues cases amb els núm. 1 i 2 que eren del quarter 3. Una potser seria el forn de vidre, que l'any 1643 va ser llogat a uns vidriers de Mataró. A finals del 1800 i principis del 1900 la casa era coneguda per can Reixach, ja que hi vivien els rebesavis de ca l'Enregollat i en plànols surt amb el nom de can Valls que eren els propietaris. També antigament aquesta plana era coneguda amb el nom de la Verneda, perquè era sembrada de verns, que es van tallar i arrencar les soques i van convertir-ho en terres de conreu, que va ser llogada a trossos per moltes cases del poble, i durant molts anys van ser el rebost de Vallgorguina. Es va convertir en regadiu, ja que hi havia la Bassa de Dalt i la Bassa de Baix a més de la font del Forn que portava l'aigua a un safareig per a regar un tros de terra. Hi havia un règim de dies i hores per a poder regar. A partir dels anys setanta la gent va anar abandonant les terres i llavors els Vivers Viure ho plantaren d'arbres per a jardineria. Va funcionar uns anys, però es va anar deixant i actualment ja fa anys que és abandonat. És un espai força gran amb un camí que dona la volta a la rodona i un altre camí que travessa pel mig i molta gent ho aprofita per anar-hi a passejar. A la part de dalt hi ha l'Alba del Pla del Forn un exemplar protegit de Vallgorguina.
6013. El Pla de la Fusta
Latitud: 41.65348
Longitud: 2.4597
Alçada: 273 m
Aquest Pla el trobem situat en el camí de Sant Genís que va cap a les urbanitzacions Canadà Park i Baronia del Montseny entre els Sots de ca l'Arbocer i el de can Marc. Per la banda sud hi ha la Serra de Romanins i per la banda oest hi ha el Turó de can Bosc, on a dalt al cim abans hi havia el Pi del General. Diuen que té aquest nom del Pla de la Fusta perquè en altre temps podia haver estat una plaça de boscaters que hi deixaven els arbres que tallaven al bosc, fins que venien altres carros o camions a buscar-los. Durant uns anys va ser com una pista de motocròs.