Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)
Relleu
6243. La Solella de Pedra Gentil
Latitud: 41.65157
Longitud: 2.48904
Alçada: 267 m
Aquest vessant de muntanya queda a la banda de llevant del Dolmen de la Pedra Gentil, entre el dolmen i el Sot del Pont o de Pedra Gentil. Per tota la Solella i travessa un camí avui corriol que va ser fet en època de la guerra l'any 1936. En aquest corriol quan serem quasi al recte del dolmen hi ha les ruïnes de can Duran, unes parets on hi havia una petita casa. Aquest camí surt a l'esquerra una vegada hem pujat el primer tros del Camí del Corredor, després del Pont d'en Pradell i travessa tota la Solella de Pedra Gentil, fins al Pla d'en Duran.
6244. La Carena de Pedra Miradora
Latitud: 41.64734
Longitud: 2.49164
Alçada: 299 m
En el revolt que trobem en el camí del Corredor, abans d'arribar a la masia de can Pradell de la Serra, a l'esquerra hi ha una vista molt bonica, on hi havia la Pedra Miradora, un banc com la pedra del Gamarús que encara existeix, en el turó de darrere la casa. Aquesta carena baixa des d'aquest turó per entremig dels Sots del vern i el de la Rectoria Vella, fins a l'encreuament d'aquests sots, ja prop de la casa de la Rectoria. Aquest banc de la Pedra Miradora diuen que un llamp el va partir, i ara ja no existeix.
6245. La Serra de Pedra Rodona
Latitud: 41.64886
Longitud: 2.47737
Alçada: 274 m
Baixar des del Camí de Vilalba i travessa el Camí de les Acàcies i el Camí de Sant Genís on s'acaba cap de poc tros, perquè es troba amb els Sots de Serra Curta i Pedra Rodona que baixen per la banda de llevant i el Sot dels Quatre Camins, que baixa per la banda de ponent i s'ajunten. D'aquí van al Torrent de Tapioles. Diuen que al costat del camí d'aquesta serra hi havia una pedra rodona força grossa que actualment ja no hi és.
6246. La Carena de la Pera
Latitud: 41.63346
Longitud: 2.51256
Alçada: 361 m
Aquesta Carena baixar des del Turó de la Pera i el Pla de la Pera per on passa el camí que va de can Plana i can Nonell de la Serra fins al camí de Parent Rost. La serra baixar en direcció al Sot de can Saleres, per entremig del Sot de la Pera i una branca del Sot del Viudo.
6248. La Solella del Pi Florit
Latitud: 41.63361
Longitud: 2.49429
Alçada: 442 m
És tota la banda solella del Sot Gran de can Vilar. Podem dir que va des de la masia fins a l'Esllavissada, pujant per la carena del Banc de la Premsa, i per la banda de dalt delimita el Turó de les Roques del Duc la Pedra del Llop, el Pla de can Martinàs i el Rocar. En aquesta gran extensió de bosc hi ha diferents elements que cal destacar: El Pi Florit, els Roures del Rocar, les Roques del Duc. La Pedra del Llop, la Pedra del Gat, el Banc de la Premsa, el Rocar i la pedra de les Cadenes. També hi ha el sot del Pi Florit, el de l'Aigua Blanca, el del Llaurer, el de la Pedra del Llop i el Canyer, i el canal del Pi Florit. Anys enrere alguns trossos que ara és bosc havia estat vinya i feixes de conreu. Per aquesta Solella hi puja el Camí que de can Vilar va cap al Corredor, i cap a la banda de la plaça de les Ballades trobem la Serra de les Mules.
6249. La Carena del Pla de Vidal
Latitud: 41.65221
Longitud: 2.52285
Alçada: 308 m
Per aquesta carena hi passa el camí que des de la Plana d'en Mora, va baixant fins a enllaçar amb el camí de cal Cucut o can Gras del Pou. Avui dia és ampla, però havia estat un corriol de bast. A la banda nord-oest d'aquest camí hi ha el vessant obaga del Pla de Vidal, que abans hi havia feixes de conreu i la resta vinya. A la banda est, hi ha el Sot d'en Plana a la part alta i el Torrent de can Gras del Pou, a partir de can Nonell de Sot, que aboca l'aigua a la Riera de Coll Senís. També és coneguda amb el nom de la Carena de la Plana d'en Mora.
6250. La Serra d'en Plana
Latitud: 41.64039
Longitud: 2.51269
Alçada: 327 m
Aquesta Serra s'estén des del Turó de can Tomàs fins darrere les cases de can Plana i can Nonell de la Serra. Hi passa el camí que des de can Plana surt a prop de can Ricós i altres camins que donen accés a diferents llocs d'aquesta serra. Antigament, hi passava el Camí de la Timba, que venia de Collsacreu i travessava tota la vall cap a Sant Celoni.
6253. La Puig
Latitud: 41.64333
Longitud: 2.49727
Alçada: 323 m
La Puig és el turó no gaire gran que hi ha darrera can Clarens, que a la seva banda de ponent hi passa el camí de la Carena de can Clarens. De tota manera la Puig es considera una extensió força gran de bosc a les capçaleres dels sots de can Sumana i el Sot de la Puig, per on passa el camí que va cap a can Pradell de la Serra. Per la carena trobem la Carena de can Clarens i la Carena del Trull, últim tros abans d'arribar a la Plana de Dalt del Trull. La gent gran explica que fa uns anys molta part d'aquest bosc, havien estat vinyes. Per aquesta carena, hi passa el camí i a vegades corriol que normalment es fa servir per anar al Corredor, és molt dret però molt directe i més curt que altres camins.
6214. El Puig Castell
Latitud: 41.66066
Longitud: 2.51182
Alçada: 349 m
El Puig Castell és una de les serres que divideix els termes de Vallgorguina i d'Olzinelles. Té una alçada de 395 metres, i és allargada en sentit est-oest i molt estreta en sentit nord-sud. Està situada darrere al Veïnat de la Poca Farina. A la seva esquerra hi trobem el Turó de la Vaca i a la seva dreta el Veïnat d'Olzinelles, on a dalt la carena hi ha les Roques del Diable. Per arribar-hi cal seguir uns corriols quasi esborrats pel mig del bosc que ens portarà a dalt al turó: tots dos surten del camí que del Veïnat d'Olzinelles va a parar al Replà. El primer i més fàcil, l'agafarem a pocs metres de la cruïlla que hi ha abans d'arribar al Veïnat d'Olzinelles, on comença el camí del Replà. L'altre de més difícil accés, està situat a la banda oposada de la muntanya una vegada som al Coll del Turó de la Vaca, o també dit d'en Botella.
A dalt d'aquest Turó, l'any 1958, els Srs. Ricard Pascual i Josep Barberà hi varen dur a terme unes excavacions perquè tenien indicis que hi havia un poblat ibèric. Van contractar dues persones de Vallgorguina, els Srs. Josep Tarrides i Martí Serrat que hi treballaren durant tota la campanya. En aquest jaciment, en els estrats més profunds, hi aparegueren ceràmiques datades cap al 600 abans de Crist. També trobaren altres restes per demostrar que aquest lloc fou ocupat fins al segle I abans de Crist.
Igualment s'hi varen descobrir uns lingots de coure, cosa que revelà que una de les bases econòmiques de les persones que hi habitaren havia estat la mineria, explotant les magres vetes que hi ha en les muntanyes properes. Aquestes excavacions foren patrocinades per la Diputació de Barcelona. Actualment, en el turó no hi ha gairebé restes de pedres importants, però el topònim sembla indicar que antigament hi havia hagut fortificacions de pedra que li donarien nom. Ens han explicat que quan varen fer les ampliacions de la masia de Can Palomer, l'any 1877, recolliren molta pedra d'aquesta muntanya. Per dalt el cim en sentit est oest hi travessa el terme de Vallgorguina i Olzinelles.
6255. La Solella de can Puigdemir
Latitud: 41.65382
Longitud: 2.50425
Alçada: 297 m
Aquesta Solella és situada a la urbanització can Puigdemir, i travessen els carrers Valira, Llobregat i Todera i actualment hi ha moltes cases construïdes. Les aigües d'aquesta part de bosc, s'escolen cap al Sot de can Calces. Abans de ser urbanitzat, per la carena d'aquesta solella hi passava un camí que anava cap al Buell.