Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)
Masies
1441. Tanca can
Latitud: 41.64475
Longitud: 2.51577
Alçada: 239 m
Casa de pagès situada a mà esquerra de la Riera de Vallgorguina, molt a prop de la gasolinera, concretament davant de Can Merino, i pertany al veïnat de Cal Serrador, té el núm. 18 i era del quarter 2.
Descripció: No és gaire gran i té la forma quasi quadrada. Està formada per baix i pis, i la teulada a doble vessant. Ha estat ampliada i reformada, i entre els anys 2019-20 tota la façana ha estat
arrebossada amb pedra. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Tanca com una casa de pagès, i tenia el núm. 19.
Es conreava la terra de sota la casa, collien blat i farratge, verdures per la casa, tenien bestiar, carro i cavall i feien paller. La plana de baix havia estat sembrada de mongetes tendres i dones del poble hi anaren a collir-ne, per a poder guanyar un jornal. Tenien un pou i dos safareigs per poder regar les terres. També tenien una vinya al Pla de Vidal que després es va conèixer per la vinya d'en Rafalet.
Entre els anys 1965-1975, la plana de can Tanca si van posar taules i bancs per seure entremig dels arbres i la gent que venia de la platja els caps de setmana i parava a dinar, pagant una entrada al propietari.
Història: Segons unes escriptures, aquesta casa va ser venuda per la Sra. Paula Torras Mussachs al Sr. Josep Tarridas Coll l'any 1844. En Josep era casat amb la Rita Rovira Cantallops, i tenien dos fills, Pere i Josepa. En Pere, va heretar la casa. Era casat amb la Rosa Coll Sibina que llavors eren masovers de can Pujades. Van tenir tres filles, Maria Pepeta i Emília. La Maria va mori de jove, i les altres dues germanes hereten la meitat de la finca cada una, quan va morir el seu pare. L'any 1924, l'Emília Tarridas Coll, ven la seva part a la seva germana. L'Emília era casada amb en Joan Salicrú Bosch hi vivien en aquesta casa on va néixer el primer fill, en Pepito, l'any 1927. L'any 1929 varen anar a viure a can Castellanet una casa del poble on es van estar fins a l'any 1945 amb els 4 fills que van tenir, Pepito, Rosa, Quimeta i Pepeta, i després anaren a viure a ca l'Emília.
La Pepeta Tarrides Coll es va casar amb en Joan Puig Ripoll i van tenir dos fills Miquel i Rosa. A partir de 1930 van viure de masovers a la casa del Clot. En Miquel es va casar amb la Joaquima Salicrú Plans i en aquesta casa hi van néixer tres fills, Mercè, Joan i Roser. L'any 1952 van deixar el Clot i s'estableixen a Can Tanca on ja hi havien viscut uns anys els pares d'en Miquel. En aquesta casa hi va néixer un altre fill, en Josep. Van estar-hi molt poc, ja que l'any 1953 aquesta família va deixar can Tanca i va anar a Arenys de Mar a la masia de can Cons. La Rosa Puig Tarrides, que era soltera es va quedar a viure a can Tanca sola, fins que va ser força gran i va anar a can Cons amb la família.
En Miquel va ser propietari durant uns anys de la casa de Can Saleres i de ca l'Emilia, que és de la família.
"Casa Tanca amb les terres unides, llevant la riera de Collsacreu, ponent-nord Marià Plana, nord, torrent. Emilia Tarrides Coll any 1890". (RP, Ll. 3, t.94, f. 314)
1466. Vador Martori can
Latitud: 41.65735
Longitud: 2.48942
Alçada: 200 m
És a sobre la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, entre el Sot d'en Martori i la masia de cal Tonedor. Tenia el núm. 15 i era del quarter 4.
Descripció: Masia de planta rectangular actualment en ruïnes, formada per baix i pis, i la teulada era a doble vessant. Tenia la porta i dues finestres amb llinda plana. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Badó Martori com una casa de pagès, i tenia el núm. 15.
Aquesta masia tenia molt poca terra, només unes feixes a sota la carretera, que es podien regar amb l'aigua de la riera que des d'una resclosa feien anar a una bassa molt a prop dels camps. Collien verdures per la casa i una mica de menjar pel poc bestiar que tenien.
Història: Hi havia viscut un matrimoni que tenia tres fills, un que es va quedar a la casa i els altres dos vivien a les cases del costat ja desapareguda can Fidel i Cal Negre.
L'any 1918 es van vendre la casa i llavors hi vivien en Pere Oms Palaus i la Maria Travesa Coll amb la filla Joaquima que es va casar amb en Josep Salicrú Bosch de can Travesa, per aquest motiu tota aquesta propietat actualment és d'aquesta casa.
Quan va quedar la casa buida hi entraren de masovers l'Isidre Grau Queralt i la Maria Masferrer Call, que va tenir 5 fills, Josep, Martí Valentí, Montserrat i Jordi. Aquesta família i entraren a viure l'any 1928, i van deixar la casa l'any 1962. L'Isidre generalment treballava al bosc fent campanyes de carbó.
Al començament del camí que arriba fins a la casa, hi ha la Pedra del Bolet, ja que té aquesta forma. S'aguanta a sobre un peu de terra, que al llarg dels anys s'ha anat erosionant pel pas de les pluges i del temps.
"Casa del quarter 4t avui denominada Can Vador Martori amb una peça de terra plantada de suros i pins, llevant Pau Pradell, migdia Pau Pradell entremig la riera, ponent Fèlix Martorell, nord Joan Morell" (RP, Ll. 1, t. 4, f. 14)
1467. Vadoret can
Latitud: 41.64906
Longitud: 2.52661
Alçada: 277 m
Situació: És una mica més amunt de cal Frare, al costat del Sot de can Catarineu. Aquesta casa és del Veïnat de can Gras del Pou. Té el núm. 31 i era del quarter 1.
Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix i pis, i teulada a dos vessants. Des del carener una part de la casa és més alta que l'altre. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Badoret com una casa de pagès, i tenia el núm. 31. A sobre la porta d'entrada en una pedra hi ha gravat l'any 1798.
Les terres de cultiu que hi havia ara és tot bosc, conreaven unes feixes darrere la casa que era de seca i més amunt a sota Can Catarineu, hi havia una vinya on treien vi pel consum de l'any.
Història: Sabem que hi vivia en Martí Fornaguera Gurri, casat amb la Remei Escayola Camps i tenien 3 fills, Pere, Josepa i Elvira. En Pere es va quedar a la casa i es va casar amb la Quimeta. D'aquesta Sra. no he aconseguit trobar els cognoms, si alguna persona ho sap li agrairia, si m'ho pot dir, per poder afegir-ho a la fitxa. No van tenir fills.
Can Vadoret tenia poca aigua i uns pouaires van animar en Pere a fer un pou cap a darrera can Catarineu, seguint el camí que s'endinsa al bosc, i després de la primera formació rocosa al mig del Sot de can Nonell, hi ha aquest pou. Diuen que hi va gastar molts diners i no va sortir aigua. Ara és al mig del bosc sense cap protecció, cosa que comporta un perill important.
Actualment, ja fa uns anys en aquesta casa hi viu l'Arbert Regola Musons amb la seva família. L'Albert, tot sovint participa en curses de muntanya i obté molts bons resultats.
"Possessió anomenada d'en Vadoret. Per una casa en despoblat anomenada d'en Vadoret, núm. 31" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 47)
"Possessió anomenada d'en Vadoret, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 47).
'
1495. Pascol can
Latitud: 41.64762
Longitud: 2.52811
Alçada: 268 m
Situació: Última casa sobre el Camí de Coll Senís abans d'arribar al bosc. És a la banda solella com la majoria de les altres cases que hi ha. El nom podria ser una deformació de la forma Pascual. És del Veïnat de Can Gras del Pou, té el núm. 29 i pertany al quarter 1.
Aquesta casa per unes referències que tenim sabem que era coneguda per can Vives, ja que hi havia viscut en Josep Vives Messeguer (a) Pascual, cap a l'any 1840, que tenia un carnisseria al poble, després el seu fill Josep Vives Torras van anar a viure a Calella, i també tenien carnisseria.
Descripció: La casa està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Pasqual com una casa de pagès, i tenia el núm. 29.
Història: També hi havia viscut en Martí Fabregà Vila i l'Antonia Bosch Teixidor, que tenien 5 fills, Joaquim, Ramon, Rosita, Josep i Carme. En Joaquim es va quedar a la casa i es va casar amb la Mundeta Travesa Jubany que tingueren un fill en Martí. A principis dels anys seixanta van marxar a Sant Celoni i en Martí es va casar amb la Pilar Gramuntell Pou que tingueren dos fills en Martí i la Josefina.
Llavors des de l'any 1963 fins al 1985 can Pascol va ser convertit en una casa de colònies coneguda amb el nom de l'Esplai.
Les terres de l'entorn de la casa, eren de secà i les de sobre i sota el camí, es podien regar amb l'aigua d'una resclosa feta a la riera de Coll Senís. Més endavant van fer un pou. Collien blat i farratges, patates, mongetes i verdures per la casa. Tenien bestiar, i feien pallers.
Quan van marxar els últims masovers, les terres les portaven gent del poble, en Josep Planells Coll, i en Josep Puigverd Rovira.
Darrere la casa hi havia la vinya d'on treien el raïm per fer el vi de l'any, actualment és tot bosc.
"Josep Vives (a) Pasqual. Per una casa en despoblat anomenada can Pasqual" (cadastre del segle XIX, núm. 137, PV).
1497. Duran can (ruines)
Latitud: 41.65145
Longitud: 2.48736
Alçada: 286 m
A la Solella de Pedra Gentil, al costat del camí, ara corriol que puja des del Pont d'en Pradell, i més o menys al mateix recta del dolmen, hi ha unes parets d'una casa o potser una barraca coneguda amb el nom de can Duran. Es coneix el Pla de can Duran i el Suro Gros del Pla d'en Duran al costat del camí del Corredor, a mà esquerra abans del trencall de Santa Eulàlia. Suposem que està relacionat amb aquesta casa.
1502. Casa en ruines de Sant Genis la
Latitud: 41.6483
Longitud: 2.48008
Alçada: 279 m
A uns 20 metres de Sant Genís, si seguim el camí de pujada, a l'esquerra, podem veure les ruïnes d'una casa que no s'ha pogut saber el nom.
1513. Rei cal (desapareguda)
Latitud: 41.64593
Longitud: 2.50077
Alçada: 220 m
Era a la part alta del Prat de la Blanca, a sobre el camí, que es va enfilant pel costat dret del sot i va cap a can Clarens passant per la propietat d'en Pere Sala Bosch. Actualment, només es veuen diverses parets al costat del camí que devien ser per aguantar les terres i a sobre hi havia la casa construïda. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat cal Rei com una casa de pagès i tenia el núm. 3. Era del quarter 3 Tenia les terres de conreu a sota mateix de la casa al mig del sot i també en el Prat de la Blanca (on hi ha la Depuradora), abans conegut pel Pla de cal Rei. Tota aquesta esplanada eren conreus, que podien regar amb l'aigua d'una mina coneguda per la Font de la Tarana, que encara es pot veure una mica més amunt d'on hi havia la casa. En Joan havia estat peó de la carretera de Vallgorguina i es cuidava d’arreglar els sots
i netejar les cunetes. Història: En aquesta masia hi havia viscut en Joan Bosch Coll casat amb l'Antònia Illa Font que tenien 4 fills Josep, Maria, Salvador i Pilar. Aquesta família van marxar a viure uns anys a Ca la Paula i després es van construir la casa a la carretera Nova 94 i van aprofitar molta pedra de la casa de pagès que potser ja estava en ruïnes. En aquesta nova casa del poble hi posaren el nom de la masia que havien viscut, Cal Rei. Els propietaris d'aquesta casa, bosc i terres de conreu i, també tenien una vinya a can Morell i un altre peça de conreu a can Clarens.
"Per una caseta anomenada cal Rei, núm. 3, Josep Bosch (Clarens)" (AM, Cadastre del segle XIX, núm. 9 PV (Cadastre any 1947, núm. 98, f. 100-1)
"El pla de cal Rei, peça de terra en el paratge anomenat pla de cal Rei, en el qual hi ha una casa derruïda anomenada cal Rei, nord-llevant-migdia Pere Sala, ponent Ramon Valls. Pere Bosch Nicolau any 1895" (RP, Ll. 5, t. 181, f. 451)
1162. Frare cal
Latitud: 41.64862
Longitud: 2.52651
Alçada: 275 m
Situació: Aquesta casa és entremig de cal Minaire i can Vadoret, i sobre Can Moreu, pertany al veïnat de Can Gras del Pou i s'hi arriba des del camí de Coll Senís. Té el núm. 30 i pertany al quarter 1.
Descripció: No és gaire gran, té la forma quasi quadrada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Actualment, consta d'una altra habitatge afegida sobre la quadre que havia sigut del bestiar. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada cal Frara com una casa de pagès, amb el núm. 30. La casa tenia poca terra i era de secà, fins que feren un pou. De primer havien tingut gallines i conills i després van tenir alguna vaca i vedells. També havien tingut una burra per les feines del camp. La vinya de cal Frare era a sota cal Minaire, i treien raïm per fer el vi que bevien durant l'any. Entremig dels ceps a l'estiu hi sembraven menjar pel bestiar, com era costum a moltes cases.
Història: La finca era propietat d'en Jaume Abadal Coll casat amb la Teresa Cot Carbonell, i tenien tres fills, Joan, Francisca i Remei. En Joan va viure a la casa, i es va casar amb la Vicenta Castanyer Montsant, i van tenir 5 fills, Jaume, Rosa, Pepeta, Maria i Joan. En Jaume es va quedar a la casa i es va casar amb la Dolors Jou Sau i va néixer 4 fills, Alfred, Paquita, Florentina i Matilde.
La Paquita va viure a la casa i es va casar amb l’Antoni Santjaume Cruañes i van tenir 3 fills Assumpta Pilar i Josep M. Actualment, la Pilar viu a la casa i en Josep M. i Alba Bergadà Escoda, viuen al pis amb les seves 2 filles.
Els homes de la casa generalment havien fet campanyes de carbó, moltes vegades a fora del poble i només venien a casa el cap de setmana.
La Vicenta era molt coneguda arreu perquè, feia de curandera i curava diferents malalties, espatllat, enaiguat cremades, etc. Per cada cura tenia un ritual especial que ja havia conegut d'antic, i que es diu que s'havia d'aprendre el dia de Dijous Sant mentre les campanes eren lligades, si no, no servia. Aquesta dona l'havien vingut a buscar de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, per cura. No cobrava res, però admetia la voluntat.
Al patí de la casa, arran del camí hi ha un pi pinyer, molt gros. Té un perímetre de 2,70 metres, una alçada total d'11,12 metres i fins a la creu fa 4 metres. La capçada havia de fer uns 14,15 metres d'amplada, però a la nevada de l'any 2010 li va fer malbé diferents branques de la banda de llevant i es va haver d'esporgar perquè havien quedat malmeses, podem dir que en aquesta banda no té cap branca. Se sap que va ser plantat als voltants de l'any 1922, per en Jaume Abadal Castanyer.
"Possessió anomenada del Frare, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 115 PV)" Tu que et dius abadal i que abadal bé d'abadia on els ordenants com els galls, canten a l'altíssim al nou dia haurem de dir-te "el frare" i frare amb la rialla de tots li va quedar" la Vall 51, pàg. 9.
'
1229. Can Martí
Latitud: 41.64774
Longitud: 2.50951
Alçada: 217 m
És una de les cases senyorials del poble. L'edifici va de la carretera Nova a la Vella. L'entrada principal és per la carretera Nova i té el núm. 67. A la carretera Vella, era l'entrada del magatzem i la porta per anar al primer pis on hi havia la sala de Ball, i té el núm. 72. A la llinda hi ha l'any 1853. Sabem que antigament aquesta casa es coneixia amb el nom de can Miquel Paytuví, i l'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Can Minguet, i tenia el núm. 33.
Descripció: Aquesta casa havia estat un hostal conegut per can Joan, ja que el regentava en Joan Regàs Martí, i després el seu fill Martí va tenir la primera carnisseria del poble, que feien anar conjuntament amb l'estanc i el magatzem de gra que ja tenia. A sobre el magatzem hi havia la sala de la societat la Unió.
Història: Hi vivia en Joan Regàs Martí i la Rosa Maynou Pons, que tenien 5 fills, Martí, Llúcia, Carme, Francisca i Joan. En Martí Regàs Maynou es va quedar a la casa i es va casar amb la Rosa Gras Pujol i tenien 2 fills, Josep i Pepeta.
El fill d'en Martí, Josep Regàs Gras, va ser alcalde de Vallgorguina 1924-1930. Cal destacar que amb altres persones varen aconseguir portar l'electricitat al nostre poble pagant 15.000 pessetes. També va ser regidor en els fets del 6 d'octubre 1934-1936. Aquest home era casat amb la Sra. Francesca Mora Grau, i tenien 2 filles, Teresina i Pepita. La Francesca era la que portava el negoci de la carnisseria i l'estanc i a vegades l'ajudava una mica la seva filla Teresina.
La Teresina es va casar amb en Josep Salicrú Sala de Can Puigdemir i tenien tres fills Joan, Josep i M. Rosa.
Més endavant aquesta carnisseria la va portar uns anys en Joan Salicrú Regàs i la Teresa Gairalt Raspall i després quan en Josep Salicrú Regàs i la Teresa Torras Besa, van marxar de can Puigdemir van seguir ells amb la carnisseria i l'estanc, fins a l'any 2007 que va plegar la carnisseria i l'any 2014 van tancar tota la botiga.
Tenien l'escorxador del bestiar en un edifici que hi havia davant de cal Fuster a la carretera Vella, al costat dels horts, ara en el seu lloc si varen construir uns pisos. També davant de la carretera Vella hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Joaquim Paytuví Badia, any 1916.
El primer telèfon de Vallgorguina es va instal·lar a la Rectoria, però entre els anys 1923-1930 va passar a can Martí on si va posar una centraleta. Als anys seixanta can Martí varen deixar-ho i es va posar uns anys a la Sala, fins que posaren les cabines a la plaça.
En aquesta casa tal com s'ha dit, a sobre el magatzem de gra que s'entrava per la carretera Vella hi havia el local de la societat la Unión, societat recreativa de caràcter polític monàrquic. Aquesta Sala tenia escenari que si havien representat obres de teatre i servia per a tocar l'orquestra els dies de les festes Majors. Es ballava amb música de manubri els dies de festa i diumenges. Tenia dues fileres de cadires de boga als caires del local per seure la gent. Ja la trobem documentada l'any 1910.
Aquesta societat es regia per uns estatuts i les juntes eren nomenades per l'assemblea per dos anys. La cotització dels socis era de 2 pessetes al mes els balladors i 50 cèntims els casats.
L'any 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, fou elegit alcalde i president de la Unión Patriòtica, el Sr. Josep Regàs Gras 1924-1930 La majoria dels socis seguiren la política de la dictadura que era anticatalana, i feren una denúncia a l'altra societat que hi havia al poble, els Previsors, perquè tenien una bandera catalana al local que varen fer tancar i llavors va ser comprat per diferents socis i posaren el nom de la Passiva. Per aquests fets la Unió i el seu president foren motejats com els "Boira".
En les eleccions del 14 d'abril de 1931, un grup de gent de la Unión es va passar a Esquerra Republicana de Catalunya i varen canviar de local. Arreglaren un magatzem de Can Gras del carrer, davant mateix de la casa, que havia estat una fàbrica on dones del poble i anaven a cosir.
El passat dia 26 de gener, de l'any 2020, can Martí va fer dia de portes obertes per ensenyar la casa tal com ha quedat rehabilitada. Actualment, can Martí és un HUT (habitatge d'ús Turístic) amb una capacitat per a nou persones i on també si poden fer celebracions i reunions de grups de gent petits.