Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)
Masies
1369. Puigdemir Vell can (desapareguda)
Latitud: 41.65492
Longitud: 2.50617
Alçada: 312 m
Casa ja desapareguda, diuen que era a dalt la carena a la cantonada del carrer Anoia i el carrer Gaià, a la banda de ponent del carrer Segre. Quan es va construir aquella torra, encara si van trobar restes de parets de la casa antiga. Pel seu costat hi passava un camí que anava del Suro d'en Tostet per dalt la carena cap al Turó de can Bord i el Buell.
1379. Rafel can
Latitud: 41.64962
Longitud: 2.51719
Alçada: 247 m
Masia avui coneguda per Can Munté, situada al veïnat de Can Gras del Pou entremig de Can Baleta i el torrent del Pla de Vidal, més amunt de Cal Noi Joan. Té el núm. 22, i és del quarter 1.
Descripció: És de planta rectangular i formada per baix, pis i una glorieta a la banda dreta de la casa. La teulada és a doble vessant, hi ha un rellotge de sol a la façana. Té portal d'arc escarser i la dovella de sobre la porta hi ha gravat un cristograma amb el símbol de la paraula Jesús i l’any 1783.
També té una finestra de llinda plana. A les escriptures, i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, de l'any 1860 la trobem catalogada com a casa de pagès i coneguda pel nom de Can Jan, i tenia el núm. 22. Francesc Catarineu (a) Jan.
Història: L'any 1900 la casa es deia Can Jan i era propietat de l'Agustí Catarineu Bricoller, que la va vendre a Rafael Tarrides Font i la seva dona, Josefa Alsina Masifern que hi vivien amb els seus fills Josep i Jaume. Mentre hi van viure aquesta gent la casa era coneguda per Can Rafel.
L'any 1944 en Josep Tarrides Alsina, va comprar la Sala i la habitatge del costat, i van baixar a viure al poble.
Llavors aquesta masia va ser comprada pel Sr. Gilberto Utrillo Raymat, i l'any 1959 la va vendre al Sr. Jaume Munté Bonet i l'Enriqueta Gombau Domènec que tenien dues filles Enriqueta i Montserrat i, des de llavors, és coneguda per Can Munté. La Montserrat Munté Gombau es va casar amb en Josep M. Plana Planas, i hi venien a estiuejar amb els seus fills Josep M. i Montserrat. Actualment i viu la Montserrat Munté i la seva filla.
Al costat d'aquesta casa en el Nomenclàtor de l'any 1860, n'hi havia una en ruïnes coneguda pel nom de Can Nel propietat de Miquel Catarineu Rovira que tenia el núm. 23. La gent gran del poble també va explicar-me que li deien Cal Forat, potser perquè estava en ruïnes. Quan es va comprar la finca pel Sr. Utrillo i després pel Sr. Munté, devien acabar d'estimbar les seves restes, ja que només és documentada en aquest cens i l’Arxiu Municipal.
"Miquel Catarineu (a) Nel. Per una casa en despoblat núm. 23" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 34) "Nom de la casa: Nel, casa de peó, distància un quart d'hora, un habitatge" (Nomenclator de l'any 1859).
3010. Rectoria Vella la
Latitud: 41.64973
Longitud: 2.4938
Alçada: 217 m
És a sobre el camí de la Via Verda i començament del Sot del Vern i de la Rectoria, des d'on es pot veure l'Església Vella. Tenia el núm. 9, i era del quarter 3.
Descripció: És de planta rectangular, formada per baix, pis i teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. La porta té una gran llinda plana i les finestres tres són de llinda plana i una de conopial i sembla més vella que la resta de l'edifici, i podria ser que procedeixi d'una construcció anterior. A la cantonada de la banda dreta de la casa hi ha un contrafort segurament per apuntalar la casa. L'element més notable són les restes d'una torre de guaita que s'aixeca al costat esquerre de la casa, És de planta quasi quadrada, i es conserva fins al primer pis. El seu paviment actual queda molt per sota del sòl circumdant i està unida a l'edifici per una mena de pont o pas elevat. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat la Rectoria Vella com una casa de pagès, i tenia el núm. 9. A la banda dreta de la façana hi ha un rellotge de sol on es pot veure els anys 1823-1989.
Al costat de la casa hi havia unes feixes de secà, i la majoria de terres eren a la Plana de la Rectoria, una bona extensió que es podia regar amb l'aigua de la riera per mitjà d'una resclosa, i més endavant d'un pou. Tenien vaques i sembràvem blat, farratge i menja pel bestiar, feien pallers i tenien carro i cavall. També sembraven verdura pel consum de la casa. Tal com hem dit, al costat esquerre de la casa hi ha el Sot de la Rectoria i el Sot del Vern, on es recollia una mica d'aigua que anava a un safareig on i rentaven la roba i després regaven feixes que en deien els horts, i si es podia també es regava un bon tros del Pla de la Rectoria,
A la banda esquerra de la masia, hi havia la vinya de la Rectoria, d'on treien vi per l'any.
Història: Aquesta casa fins que es va abandonar l'església Vella, havia sigut la residència del rector i d'aquí bé el nom. També era coneguda per la casa dels vicaris. Llavors la va comprar en Joan Pradell Vila i la va heretar l'Eduard Pou Pradell, de can Pradell de la Serra. L'any 1965 va ser comprada pel Sr. Joan Salicrú Regàs i la van arreglar en profunditat, i van repicar tota la pedra de les portes i finestres.
Hi havia viscut com a masovers en Ramon Puig Gaspart i la Maria Fabregà Vila, amb tres fills, Margarida, Carme i Martí. La Carme es va quedar a la casa i es va casar amb en Joaquim Vallalta Cot i tenien 4 fills, Quimet, Ramon, Pepita i Maria. En Quimet es va casar amb la Conxita Masferrer Vila i van tenir 3 fills, Joan, Carme i Martí. Aquesta gent van ser els últims masovers que hi van viure fins a l'any 1958.
En Martí Puig Fabregà, era un noi que va haver d'anar a la guerra i no va tornar. Va morir a Colmenar d'Oreja prop de Madrid, el dia 27-08-1937.
"Existeix una casa anomenada la Rectoria Vella ocupada per un llogaret anomenat Ramon Puig, la seva esposa i tres fills... El seu estat és una mica ruïnós, malgrat la reparació que va fer-s'hi l'any 1915 que va costar 300 ptes." (ADB, Ll. XX Elenc 1921, núm. 1, pàg. 265, vol. V, Casa Rectoral) "26 abril 1677, en la present parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina. Testament... Sian donades quaranta còpies serà menester actum est en la casa dita de la Rectoria de Sant Andreu de Vallgorguina" Ll. XXII Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1667-1668, pàg. 77)
"la Rectoria Vella. En aquesta casa hi havia dos canals, un que passa per sota el Pedró; la seva aigua era recollida en un safareig on es rentava la roba i regaven unes feixes" (LV, núm. 183, pàg. 5)
"Partida Rectoria Vella, vinya de tercera, llevant torrent del Sot d'en Puig" (AM, cadastre, any 1943, vol. II núm. 119, f. 41-6).
1396. Roig can (desapareguda)
Latitud: 41.65671
Longitud: 2.51341
Alçada: 282 m
Aquesta casa era al costat de Can Jordi, del Veïnat de la Poca Farina, a la banda de sobre el camí. Tenia el núm. 9 i era del quarter 1.
Descripció: Masia actualment desapareguda. Avui encara s'hi poden veure les restes de parets. Surt documentada des de l'any 1818. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Roig com una casa de pagès, i tenia el núm. 9.
Història: Un dels primers amos de Ca l'Ayet, va fer construir una casa per cada fill que tenia, d'aquí ve que en un espai tan petit hi haguera 5 cases, ca l'Ayet, can Calces, can Jordi, can Roig i can Panxeta. Tenien un pou d'aigua per totes cinc, que s'havien de repartir.
Durant uns anys, havia estat propietat dels amos de can Jordi i als anys vint ja era en runes.
"11 de maig 1818 en les fonts baptismals de l'església de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi lo baix firmant rector de la dita parròquia font batejat, Salvador, Pere, Jacint, fill legítim i natural de Segimon Roig braser i de Maria Calls conjugue, padrins Salvador Pujol, pagès i Cecília Rovira. Paulí Bach vicari" (ADB, Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 63)
1399. Ros cal
Latitud: 41.64833
Longitud: 2.51655
Alçada: 237 m
Masia del Veïnat de Can Gras del Pou, unida pel costat de ponent amb la casa de de Ca l'Ibeita. Té el núm. 18 i era del quarter 1.
Descripció: Aquesta masia és de planta rectangular, té baix i pis i la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. On hi havia les quadres del bestiar es va reformar i van construir una vivenda, que té la teulada cap a la vessant de llevant. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada cal Ros, com una casa de pagès, i tenia el núm. 18.
Història: En aquesta casa hi havia viscut en Josep Catarineu Radó, i la Carme Camps Pujades. El seu fillJoan Catarineu Camps (a) el Ros, es va casar amb la Concepció Terrades Domènech i tingueren una filla l'Àngeleta. Després es va casar amb la Càndida Cama Salvador i van néixer en Francesc, en Josep en Conrad la Montserrat i la Rosa. En Josep es va quedar a la casa i es va casar amb la Maria Reverter Alomà i tingueren 4 fills, Montserrat, M. Àngels, Joan i Carme.
Conreaven terra al Pla del Forn, a can Catarineu que era de secà i unes feixes a sota can Gras del Pou, que es regaven amb l'aigua de la riera, a través d'una resclosa. Tenien vaques i aviram pel consum de la casa. Feien blat, farratge, menjar pel bestiar i verdura pel consum de la casa. Tenien carro i cavall i havien fet paller.
Tenien una vinya a la part baixa, del Pla de Vidal, al costat de ca la Paula. També n'havien menat una de més antic, més amunt de can Nonell del Sot, coneguda per la peça de la Caions, ara bosc.
En Joan Catarineu Camps, a més de les feines del camp, tenia un grup d'homes per a fer treballs de bosc, i en temps de guerra va ser la persona que dirigia els talladors que treballaven en diverses propietats confiscades pel comitè i l'Ajuntament del poble.
Segons el Nomenclàtor de l'any 1860, al costat d'aquesta casa n'hi havia una anomenada la Casa Xica del Ros, i actualment les restes que quedant són conegudes per cal Combro. Tenia el número 19.
L'any 1960 en Josep Catarineu Cama, va comprar la masia de can Catarineu, amb les seves terres i bosc.
"Casa denominada d'en Ros amb era de batre que porta enganxada una altra caseta amb una petita habitació, terra de secà, regadiu, bosc, erm, en lloc anomenat veral del Pou. Josep Catarineu Radó any 1867" (RP, Ll. 1, t. 4, f. 19) "Miquel Catarineu (a) Ros. Per una casa en despoblat anomenada cal Ros núm. 18 (AM, cadastre del segle XIX, núm. 3).
1404. Rosset can
Latitud: 41.65997
Longitud: 2.46729
Alçada: 196 m
Casa del veïnat de Tapioles situada al costat del Sot de Can Marc. Té el núm. 23 i era del quarter 3. Descripció: L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat cal Roset com una casa de pagès, i tenia el núm. 21. Aquesta casa tenia molt poca terra, d'on treien verdures per la casa i una mica de menjar per les gallines i conills. També hi havia una vinya que quedava a sobre la casa, actualment una part és urbanitzat d'on treien raïm per fer el vi de l'any. Per fer les feines del camp tenien un carro i una egua.
Història: Els últims masovers que hi van viure eren en Joan González Soler casat amb la Maria Mas Ventura, i la seva filla Remei. Hi van viure deu anys, el 1961-62 van deixar la casa. En Joan treballava a la Renfe.
L'any 1977, la casa va ser comprada pel Sr. Martí Brau Estruch i la família hi venien a passar els caps de setmana, fins a l'any 2016.
"Josep Momlar (a) rosset. Per una casa en despoblat anomenada can Rosset" (AM cadastre del segle XIX, núm. 67)
"Possessió anomenada del Rosset, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 67) "Partida: cal Rosset, vinya de segona, llevant torrent de can Marc. (Cadastre any 1947, núm. 36, f. 36-1)
1949 propietats fa trenta-cinc anys
1418. Sant cal
Latitud: 41.6435
Longitud: 2.51924
Alçada: 253 m
Aquesta casa és darrere la gasolinera, al costat del camí que va al Sot dels Ganxos. Té el núm. 38 i era del quarter 1.
Descripció: Masia quasi de planta quadrada, formada per baix i pis. La teulada és a dos vessants. Pertany al grup I. Te la porta d'arc escarser i totes les finestres emmarcades amb rajola. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat cal San com una casa de pagès, i tenia el núm. 38.
Història: Hi havia viscut en Pere Terrades Gibert i la Maria Travessa Riera amb la seva filla Margarida que es va casar amb Miquel Gaspart Paytuví i van tenir 2 fills, Pere i Maria. En Pere es va casar amb la Consol Teixidó Bosch i es van quedar a la casa. Tingueren una filla, la Francesca.
Conreaven les terres de l'entorn de la casa, una bona part de secà, i després de regadiu, amb l'aigua del pou que hi ha a la riera. Collien blat i farratge, verdures per la casa, menjar pel bestiar feien pallers, hi havia tingut carro i bous.
Entre els anys 1923-29, els únics que tenien llet al poble eren aquesta casa, perquè tenien cabres i la Maria passava amb la lletera per totes les cases a vendre.
S'explica que a l'època que es va construir l'església, l'home d'aquesta casa, va transportar molta pedra amb el seu carro i dos bous que tenia. La gent va començar a dir que era un Sant, per la seva col·laboració i va quedar-hi aquest nom.
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-88. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de què es pagava de la vinya. En Miquel Puig Dalmau en tenia una en aquesta casa.
En Miquel Gaspart Paytuví va ser una de les persones que va posar 500 pessetes per poder comprar el local dels Previsors de Vallgorguina quan el volien fer tancar l'any 1923. (G.V.)
"Pere Tarrades (a) Sant. Per una casa anomenada Sant" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 119, PV) "Heretat denominada cal Sant, constituïda per una peça de terra campa, bosc, erma amb una casa-mas construïda dintre de la peça de terra. Antoni Valls Espriu, any 1919" (RP, Ll. 1, t. 4, f. 30)
"Partida cal Sant vinya de tercera" (AM, cadastre, any 1943, vol. II núm. 158, f. 81-1)
"El pare Lluís Maria Valls, aleshores propietari del mas Pujades, i veí de cal Sant, ens va dir que el sobrenom de Sant se'l mereixia ja que en aquell temps no hi havia traslació rodada a sang ni a motor, moltes vegades gent necessitada que anava de camí, arriscant neus i tempesta, l'afavoria donant-li escalf, nodriment i sopluig. D'aquí esdevé a cal Sant, un sant sense nom i que va canonitzar l'agraïment de molts" (LV 51 pàg. 9 Joaquim Gras Quera).
1424. Serrador cal
Latitud: 41.6463
Longitud: 2.51311
Alçada: 223 m
Casa del Veïnat del mateix nom. És unida pel costat de llevant amb Cal Tallador. Té el núm. 13 i era del quarter 2.
Descripció: De planta rectangular formada per baix i pis i teulada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Si han fet diferents reformes principalment a la banda del darrere. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat cal Serradó com una casa de pagès i tenia el núm. 13.
Tenien terres entorn de la casa, i també a can Bòtil, cal Minaire, al pla del Forn i també més avall del Pont del Serrador a la Riera de Vallgorguina que eren regades amb l'aigua de la bassa que hi havia sota can Vador Martori.
Collien blat i farratges, menjar pel bestiar, verdures per la casa, feien pallers i tenien carro i cavall. En Pere amb el seu carro i cavall havia fet de traginer i quan es va organitzar el transport amb carro de les persones que es morien al poble, l'any 1959, ell el portava.
Història: Hi havia viscut en Pere Torres Caballé casat amb la Maria Catarineu Puig, que tenien dos fills, Pere i Salvador. En Salvador es va casar amb la Magdalena Roig Bosch, i van tenir 4 fills, Pere, Joaquim Crescència i Josep. En Joaquim es va quedar a la casa i es va casar amb la Maria Besa Sala, que tingueren 6 fills, Magdalena, Pepita, Pere, Antoni, Dionís i M. Teresa. En Pere es va quedar a la casa i es va casar amb l'Eulàlia Alsina Fabregà i tingueren dos fills l'Albert la Isabel.
L'any 1720, l'Isidre Torres serrador de Vallgorguina, era propietari del mas Verdeguer de Pinells, situat en un barri de Palautordera. L'any 1732 l'Isidre fa testament i reparteix tots els seus béns, als seus fills i la seva dona, però la major part són pel seu fill hereu Isidre Torres. També l'any 1767, en Rafael Fabregas Serrador i Pere Torres pagès de Vallgorguina, reben 25 lliures cadascun de Sebastià Coromina de Santa M. de Palautordera, d'un testament fet l'any 1761.
Des d'antic, per anar a aquesta casa i les del veïnat i hi havia una passera per la gent que quedava molt alta de la riera, i el camí de carro travessava la riera per anar a les cases. El pont i parets va ser fet durant la guerra l'any 1937-38 per l'ajuntament d'aquell moment+.
En Joaquim Torras Roig va ser regidor durant la guerra. Una vegada que estava amagat al Sot dels Ganxos, va passar un avió i el va ferir de metralla. També després de la guerra, va ser tancat 7 mesos al Convent de Sant Elies de Barcelona, com a represàlia, perquè defensava la República (G.V.)
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-1888. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost que es pagava de la vinya. En Josep Torras Barri, en tenia una a les Guineueres. L'última vinya que van tenir era a can Pascol, i en treien el raïm per fer el vi de l'any.
"11 de març de 1826 en les fonts baptismals de l'església de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona, per mi lo baix firmant Josep Badell rector de la dita parròquia font batejada, Antonia, Paula, Josepa, filla legitima i natural de Mateu Serradó i Maria Tuset naturals d'Aransa bisbat de la casa d'Urgell, padrins Gaspar Tuset avi de la criatura habitant de Montnegre i Antonia Reverter muller de Josep Reverter habitant de Vilalba Sasserra" (ADB, Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 95)
"Peça de terra anomenada de cal Serrador en el lloc conegut per les Guineueres, vinya, conreu, bosc, erm. Salvador Torras Catarineu, any 1893" (RP, Ll. 3, t. 94, f. 318)
"Travessant el pont del Serrador entrem a un prat de pollancres i més amunt a una pineda que havia estat una vinya anomenada del Serrador" (RM)
1428. Solà can
Latitud: 41.66149
Longitud: 2.47173
Alçada: 194 m
És a la banda solella de sot per on passa la Riera de Tapioles al Veïnat del mateix nom. Té el núm. 22 i era del quarter 3.
Descripció: Petita masia de planta rectangular formada per dos cossos, té baix i pis, i la teulada és a doble vessant. A la banda esquerra de la casa i de l'era hi ha unes edificacions que eren corts. Aquesta casa collien blat i farratge, menja pel bestiar que tenien, mongetes, patates i verdures. La majoria de terres eren de secà, només hi havia un tros de regadiu on collien les verdures per la casa.
L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat cal Solà com una casa de pagès, que tenia el núm. 22.
Història: Hi vivien els propietaris, Josep Pera Llibre, casat amb l'Àngela Martori Martori, que tenien tres fills, Joan, Joaquima i Francesc, aquest es va casar amb la Maria Clos Guixe i va néixer la Teresa que es va casar amb en Jaume Puig Rof, i no van tenir fills. Aquesta gent tenien cura de la casa i també anaven a jornal i havien treballat a la granja de porcs de Can Cinquanta de Dalt.
L'any 2001, en Jaume i la Teresa van vendre la casa al Sr. Robert Herce Dulsati i la seva dona Montserrat Puigduví Vallalta, que tenen 2 fills, Arnau i Rut, i actualment també hi tenen, gallines, ànecs, etc.
Darrere la casa hi havia una vinya coneguda amb el nom de vinya d'en Solà, d'on treien el raïm per fer el vi de l'any.
"Joan Pere (a) Solà. Per una casa en despoblat anomenada can Solà" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 82, PV) "Partida can Solà, vinya llevant, migdia el torrent de Tapioles" AM, cadastre, any 1947, núm. 74, f. 75-2).
1440. Tallador cal
Latitud: 41.6464
Longitud: 2.51327
Alçada: 222 m
Casa del Veïnat de Cal Serrador, unida pel seu costat de ponent amb aquesta casa. Té el núm. 14 i era del quarter 2.
Descripció: Masia de planta rectangular allargada cap a darrere la casa, està formada per baix i pis, i té la teulada a doble vessant, i algunes finestres amb llinda plana. Per una fotografia que tenim de l'any 1910, podem veure que l'entrada d'aquesta casa era a sota la finestra. Ja fa anys es va fer un altre porta a la banda dreta i l'antiga la van convertir en una finestra, conservant les pedres d'arc de mig punt de la porta antiga de la casa. A la cantonada hi ha un contrafort important. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat cal Tayadó com una casa de pagès, i tenia el núm. 14. A la banda del darrere hi havia una altra vivenda coneguda per la caseta del Tayadó amb el núm. 15, i també per can Pau Gras. Actualment, aquestes dues cases en formen una de sola.
Història: Hi havia viscut en Josep Vilar Riera i la Maria Clavell Llibre amb els fills Joan, Margarida i .... A la casa hi va continuar en Joan que es va casar amb la Joaquima Musachs Gibert i van tenir tres fills, Joan i Jaume i Eugènia. En Joan es va casar amb la Pepita Arnau Comabella i tingueren dos fills en Lluís i la Quimeta. A la casa s'hi va quedar a viure en Lluís que es va casar amb la Teresa Safont Estrada i tingueren un fill, en Sergi.
A més de la casa eren propietaris de la masia de can Tomàs i de la casa que es va cremar a la carretera Vella, l'any 1935.
En Joan Vilar Clavell va ser un dels socis fundadors de la Societat Buena Fe de Vallgorguina l'any 1917, també va ser una de les persones que va posar 500 pessetes per a poder comprar el local dels Previsors de Vallgorguina quan el volien tancar l'any 1923.
En aquesta casa també hi vivia en Jaume Vilar Musachs, que es va casar amb la Pepita Diviu Valls. Aquest home va ser el president del Comitè Local de Vallgorguina creat el dia 22-07-1936.
En Jaume normalment era la persona que portava el camió del sindicat de Vallgorguina. També va ser la persona que va ajudar a sortir del poble a Mn. Narcís Saguer. Acabada la guerra en Jaume i la seva dona es varen exiliar per por a represàlies.
"Segimon Vilar (a) Taiador" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 135, PV) "Per dues cases en despoblat anomenada del Taiador, núm. 14-15" (AM) "Peça de terra situada en el paratge can Tallador, dintre de la peça hi ha una cases de pagès anomenada cal Tayador" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 240)