El Safareig Públic de Vallgorguina, era situat entre el Riu Sec i el carrer de l'Església, on actualment hi ha el bloc de pisos Edifici Vallgorguina amb el núm. 25. Havia estat propietat de la casa de can Paituví, i després de la guerra va ser comprat pel Sr. Esteve Travesa Pradell. Tenia l'aigua d'una mina que hi havia al costat del camí que anava a can Palomer, a sota els marges de can Montasell. Aquesta mina feia uns 200 metres de llarg. Hi havia un naixement d'aigua important, que rajava al costat del safareig, i molta gent i anava a omplir garrafes per veure a casa. En aquest safareig, i podien rentar unes 8 dones, que en aquell temps deien que feien la bugada, refregar, fer ús del picador, poc sabó i molt lleixiu. Quan l'aigua era bruta es netejava el safareig, de primer ho feia el mateix Paituví o la seva dona Doloretes. Després també ho va fer en Sebastianet, Sebastià Bosch Gras i més tard en Lluís Fugaroles Ribas, que es cuidaven de la terra del costat. El comitè i l'Ajuntament, en temps de guerra, va aixecar la paret que hi havia, a més de fer-ne una fins al costat del Casal del poble, així van deixar urbanitzat tot aquest carrer i van plantar dues fileres de til·lers, a cada costat de carrer. A partir dels anys 1960, van aparèixer les rentadores i a poc a poc es va anar deixant d'anar a rentar la roba al safareig públic. Entre els anys 1970-1975, es va aixecar el bloc de pisos que hi ha, on era el safareig i d'aquesta manera va desaparèixer per sempre un patrimoni que molts pobles tenen i actualment encara conservant