Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)
Cases del poble
1507. Pepito Pep Sec can
Latitud: 41.64722
Longitud: 2.51179
Alçada: 224 m
És la casa núm. 38 de la carretera Nova. A l’any 1860 quan es va fer el plànol de la carretera Nova, aquesta casa encara no existia. Hi ha un pati força gran i la casa es adossada a can Mainou per la seva esquerra, té planta baixa pis i la porta d’entrada a la casa queda dins al patí. Es coneguda amb aquest nom, perquè l'home era de família de can Pep Sec.Història: Hi vivien en Josep Tarrides Pons i la Antonia Musachs Puigdefàbregas, no tenien fills. La casa també era molt coneguda amb el nom de ca l'Antonia, que era germana de la dona que vivia a can Musachs. El propietari era en Josep Pons Tarrides, i després va ser en Joan Montasell Escorihuela i la seva dona Teresa Mas Musachs. En Josep Tarrides Pons treballava al bosc tallant arbres i fent piles de carbó i l’Antonia havia tingut una petita botiga de fruita a l’entrada de la casa. L’home va morir i l’Antonia va anar a viure amb familiars seus a Mataró. A l’any 1954 la casa va ser comprada per la Sra. Maria Mateu Diego que era la dona d’en Joan Benavent Santacreu, i venien a estiuejar amb les seves filles, Maria i Núria. En Joan, Barcelona 1903- Guadalajara 1958, li agradava molt caminar pels nostres boscos i a més va deixar diferents pintures de llocs de Vallgorguina. Entre altres coses havia treballat com aparellador en la reconstrucció de la Seu Vella de Lleida. En un viatge amb una avioneta que anava de Barcelona a Madrid, es va estavellar i va morir el dia 9-10-1958 a Guadalajara quan tenia 55 anys. La Maria Benavent Mateu, es va casar amb l’Arnald Salvador Sayol i van tenir 4 fills Romà, Marc, Mònica i Anna.
En el pati d’aquesta casa s’hi havia fet tir per la festa Major aprofitant la fondària.
1508. Jordi del poble can
Latitud: 41.64936
Longitud: 2.50723
Alçada: 213 m
Can Jordi és la primera casa de la Carretera Nova quan venim de Sant Celoni. Durant uns anys hi va haver clavat a la façana el rètol indicatiu de Vallgorguina. Té el núm. 102.
Descripció: Es diu així perquè ho compraren i baixaren a viure la gent de can Jordi del Veïnat de la Poca Farina. D'això fa més de cent anys.
Història: Era la família de l'Antoni Puigvert Calls 1864-1945, que era casat amb la Maria Puig Cot. Aquest home va ser alcalde de Vallgorguina des de 1912 al 1916. També hi va viure el seu fill Joan Puigvert Puig, que es va casar amb la Maria Bosch Campàs, i tenien dos fills la Teresa i en Josep.
Tenien carros i es dedicaven a comprar i transportar arbres. De més antic feien negoci amb l'escarrotxa de suro, ja que abans s'aprofitava per fer tints. Havien tingut un magatzem a Sant Celoni per a fer aquesta feina, que hi havia treballat gent de Vallgorguina. Darrere la casa hi havia una petita bàscula per pesar els carros.
Davant mateix de la casa a l'altra banda de la carretera, tenien un safareig amb un raig d'aigua i uns horts que cuidava aquesta família. L'any 1962 aquest solar es va vendre i s'hi va construir l'actual Fàbrica, primer va ser la Hilandera i fins a l'any 2011 i després Bluexics. Ara l'Ajuntament ho té llogar com a sala polivalent per fer activitats.
Aquesta casa abans de venir-hi a viure els de can Jordi, es deia can Reixach Nou, perquè la gent que hi vivia havia viscut en una masia que hi havia al Pla del Forn, coneguda amb el nom de can Reixach, encara es coneix amb aquest nom les feixes de darrere la Font del Forn.
La gent d'aquesta casa conreava els horts de can Jordi situats davant l'entrada del camp de futbol, a l'altra banda del torrent de can Montasell. En aquestes feixes hi ha un safareig que servia per a regar els camps, i també algunes dones del carrer de Mataró hi anaven a rentar la roba. A més també tenien un tros de terra al Pla del Forn i una vinya a can Morell. Darrere la casa s'hi havia fet el paller, hi havia una cort per les vaques i els cavalls.
També darrere la casa, abans hi havia un cup i una premsa públics que la gent del poble llogava en temps de verema per trepitjar i premsar el raïm.
Al costat d'aquesta casa, hi ha el taller mecànic, que es va inaugurar l'any 1992. De l'any 1937 al 1951, en Joan Soler Vidal hi va posar unes serres mecàniques per tallar llenya. Quan ho va deixar les va portar l'Antoni Marpons Miró d'Arenys de Munt, fins que es varen tancar l'any 1992.
En les processons de la primera comunió i del Divendres Sant davant de la casa s'hi havia fet un altar.
Actualment, Can Jordi es va repartir en 4 habitatges, dues a baix i dues a dalt, i totes són habitades per la mateixa família.
"Antoni Puigverd (a) Jordi. Per una casa en despoblat situada al veïnat de la Poca Farina 10" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 97, PV) "Can Sebastià, La resta de raïm el portaven a Can Jordi i el trepitjaven en els cups i la premsa pública que llogaven".
1509. Lluis Burget can
Latitud: 41.64728
Longitud: 2.50955
Alçada: 217 m
Casa situada al principi del carrer de Mataró, cantonada amb la Carretera Vella.
Descripció: aquest espai antigament eren unes quadres on i tenien porcs, i també hi havien tancat cavalls. Era de l'Esteve Travesa Pradell, i l'any 1951 es va aprofitar per fer-hi un habitatge petit a sobre les quadres.
Història: L'any 1952 hi va entrar a viure en Lluís Fugaroles Ribas, casat amb la Rosita Tarrides Torres, i tenien un fill, en Lluís. Abans havien viscut una temporada en un pis de Can Paytuví. En Lluís era fill de Can Burget.
A sota la casa hi havia la quadre que hi tenia vaques i la burra. En Lluís havia cuidat les terres de can Pascol, unes de secà a la Solana, les del Pla de la "Noria" i les terres que hi havia al costat del safareig públic. També era la persona que netejava el safareig públic quan l'aigua era bruta. A Tapioles hi tenia una vinya que en treia vi pel consum de l'any. També treballava al bosc i feia piles de carbó per vendre'l, i collia pinyes.
L'any 1992 en Lluís i la Rosita varen deixar aquesta casa i anaren a viure amb el seu fill, a la casa de la Solana.
L'any 1996 l'Esteve Travesa Blanc, va arreglar la casa i llavors es va treure un plàtan gros que hi havia a la cantonada de la Carretera Vella i si va fer un garatge.
1510. Maria Barberà ca la
Latitud: 41.64724
Longitud: 2.51014
Alçada: 218 m
En aquesta parcel·la hi havia una casa de cos, i l'entrada principal era per la carretera Vella. Té el núm. 52. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Can Jaumet i tenia el núm. 23.
Descripció: La casa es coneixia amb aquest nom perquè hi havia una barberia i la dona es deia Maria. Aquesta casa no arribava a la carretera Nova, ja que tenia un pati gran (com a can Patac). L'any 1958 es va estimbar i si varen construir un bloc de 3 pisos tant a la carretera Nova com a la Vella. Aquests pisos eren coneguts pels "pisos d'en Clarens", perquè ho va fer la Clara Serra Sabatés, que era la companya del Sr. Alfons Doncel propietari de can Clarens.
Història: Hi vivia en Martí Gras Puig i la Maria Radó Regàs, amb dos fills que es deien Artur i Albert. En Martí compaginava la feina de barber amb la de taper, tenia el perol de bullir el suro al costat dels horts a l'altra banda de la carretera Vella. De més gran aquest home també havia fet de cisteller. Una temporada en Martí havia treballat al bosc, arrencant soques de bruc per fer pipes.
La Maria durant la guerra va fer de cuinera a ca l'Avi on si va posar un menjador per la gent necessitada. També va participar activament a les eleccions de les estaques l'any 1931.
Havia fet de mocadera, i era coneguda per la Maria Solfada perquè generalment portava la roba plena de solfes.
Quan hi va haver els pisos construïts, en el local que dona a la carretera Nova l'any 1979, s'hi va posar una farmàcia i l'any 1986 va plegar. La portava la Montserrat Roca Mas. L'any 1996 els actuals farmacèutics n'obriren una altra, i l'any 1998, la van passar on és actualment, a l'Estanc Vell.
Abans de dir-se ca la Maria Barbera, aquesta casa era coneguda amb el nom de ca la Vídua, ja que hi vivia una dona vídua.
En Martí Gras Puig, després de la guerra va ser tancat set mesos al convent de Sant Elies de Barcelona, com a represàlia.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Teresa Oms Roig, any 1916.
Aquesta casa havia estat llogada pel col·legi la Coma de Mataró per estiueig.
1512. Villa Maria la
Latitud: 41.64613
Longitud: 2.50898
Alçada: 223 m
És la primera casa de cos del carrer de Mataró que té el núm. 27. A partir d'aquesta casa el carrer es divideix en dues parts: la de dalt i la de baix, fins a l'última casa. Descripció: S'anomenava així perquè la dona de la casa es deia Maria. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Peret Serrador com una casa de pagès, i tenia el núm. 4.
Història: La casa va ser comprada l'any 1925, per l'Antoni Virgili Cuixart (Sr. Antonet). Aquest home era casat en segones núpcies amb la Sra. Maria Alsina Urgell i per això van posar el nom de Villa Maria a la casa. De primer va ser llogada, sabem que als anys trenta, durant la República i guerra i van viure la família Fontanella Ginestet. L'home es deia Josep Fontanella Cuminal i la dona Dolors Ginestet Mas. Tenien 4 fills Alfons, Pepito, Maria i Quimeta. L'Alfons Fontanella Ginestet va mori a la guerra el dia 08-02-1938, tenia vint-i-dos anys. Aquesta família abans havien viscut a can Caions, i can Clarens. Després d'estar-se uns anys en aquesta casa, van marxar a viure a Arenys de Mar. Llavors hi va viure El Sr. Antonet amb la Maria Alsina Urgell, fins que anaren a la Carretera Vella, a ca l'Antonet on i vivia la Càndida i en Mateu. Van canviar de casa. A partir d'aquests moments la casa també es va conèixer amb el nom de ca la Càndida. En Mateu i la Càndida, tenien 3 fills, Antoni Mercè i Mateu que treballaven de cistellers. En Mateu tenia un hort al Pla del Forn, unes feixes a la ("Norià") de can Paytuví i també anava a treballar a bosc, segons la feina de cisteller. L'any 1963 aquesta família van marxar a Vilassar de Mar on continuaren amb la feina de cisteller, però havien de fer els coves especials per a posar-hi la flor. Com hem dit antigament la casa es coneixia pel nom de can Peret Serrador. Aquest home treballava la terra i tenia una vinya prop del Rocar i Solella del Pi Florit.
L'any 2007 la casa va ser comprada per en Fermi Garcés Càmara i la Yolanda Gassull López i es torna a conèixer pel nom de la Villa Maria."
1302. Patac Xic can
Latitud: 41.6473
Longitud: 2.51004
Alçada: 218 m
És una casa de cós de la carretera Vella núm. 56. La parcel·la va de la carretera Vella a la Nova. A l’any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l’Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia la Casa d’en Patach i tenia el núm. 25.
Descripció: Aquesta casa per la banda de la carretera Vella té una amplada normal, però es va estrenyen cap al darrera, on hi ha un petit pati. Abans era de can Patac.
Història: Aquesta casa es va arreglar quan es va casar la Dolors Travesa Alsina amb en Pere Truño Coch que era un pastor. Van tenir dos fills Esteve i Dolors, Aquesta es va quedar a la casa i es va casar amb en Jaume López Puigbó. Van tenir 4 fills, Marcel·la, Bernat, Berta i Laia.
Diuen que hi havia viscut un home que era família de can Patac. En una altre època era coneguda per ca la Pela amb Deu, degut a la dona de la casa. També hi havia viscut un home conegut amb el nom del Segal, i uns anys havia estat corral de can Martí ja que hi tancaven el remat.
L'any 1981, en Jaume i la Dolors, van ser socis fundadors de l'Associació Cultural Vallgorguina.
1514. Peret can
Latitud: 41.64893
Longitud: 2.5079
Alçada: 214 m
És la casa de la carretera Nova núm. 84, que va de la Carretera Nova al carrer del Sol.
Descripció: És una de les cases més grans i senyorials de la Carretera Nova. No en sabem l'antiguitat, però no pot ser més antiga de l'any 1864 que es va inaugurar la carretera Nova. Té un pati a la banda esquerra de la façana que queda tancat per un barri de ferro. A l'any 1975, si va construir una habitatge al costat esquerre del patí, que té el núm. 88.
Història: El nom és perquè l'amo es deia Pere Paytuví Calls casat amb l'Antonia Rafart Riera. En Pere era procurador de can Valls i per aquest motiu va canalitzar una part de l'aigua de la font del Forn fins a casa seva, per tenir aigua directa de mina. En aquell moment el Pla del Forn encara era propietat de can Valls.
L'últim Paytuví que hi va viure va ser un germà d'en Pere, en Joan Paytuvi Calls, conegut popularment pel nom del "Barretet", ja que sempre duia barret. També es cuidava de les propietats de can Valls, entre les quals, can Vilar, la Casa Nova, can Puigdemir, i el pla del Forn.
En Joan va ser alcalde de Vallgorguina 1906-1912 i també havia estat jutge de Pau. Era casat amb la Sra. Josefa de Sierra Blazquez i tenia dos fills, la Isabel i en Carles. Quan era alcalde l'any 1906, va visitar el nostre poble el Cardenal Caserna, i el 1908 es va aconseguir un carter pel poble que seria en Josep Gras Lleonart. L'any 1911 una ordre del governador Civil, mana que hi hagi més higiene al poble, es fa tancar el pou d'en Bernat per no ser potable i es fan treuen els femers de davant de les cases del carrer. També s'ordena que s'emblanquinin les façanes regularment.
Una vegada que passaren per Vallgorguina cap al Maresme, els reis d'Espanya Alfons XIII, que estiuejaven moltes vegades a can Valls, per l'amistat que tenien, amb en Joan Paytuví varen parar i entrar al menjador d'aquesta casa, per beure un got d'aigua.
Aquesta casa va ser comprada l'any 1958, per en Josep Palomé Massó, que era casat amb la Josepa Alomà Reverter, i tenien un fill que es deia Antoni Aquesta gent fins llavors vivien a can Nonell del Sot, i varen baixar a viure al poble. A partir d'aquell moment també s'ha conegut amb el nom de can Nonell i més tard per ca la Conxita, la dona de la casa.
L'Antoni Palomé Alomà es va casar amb la Conxita Planas Plana i van tenir dues filles la Montserrat i la Marta.
L'Antoni es dedicava molt a fer de negociant de llenyes. A més també tenien vaques i cuidaven les terres que hi havia a can Nonell del Sot, feien pallers i tenia una peça al sot de l'Aulet i una vinya. Feia transports de llenya del bosc, i anava a llaurar a altres cases amb el cavall.
L'any 1972 en una habitació del costat de l'entrada de la casa la Montserrat filla gran de l'Antoni i la Conxita va obrir una perruqueria on hi ha treballat fins a l'any 2020.
Per unes escriptures antigues que es conserven sabem que el nom antic d'aquesta casa era can Boleya.
L'Antoni i la seva filla Marta, van ser socis fundadors de l'Associació Cultural Vallgorguina l'any 1981.
1515. Pradell del Poble can
Latitud: 41.64799
Longitud: 2.5102
Alçada: 220 m
És un edifici de dues cases amb els núm. 13 i 14 del carrer de l'Església, que té baix i dos pisos on hi ha el Casal del Poble i l'oficina de Parcs Naturals. A la banda del darrere hi ha la Sala d'Exposicions i un patí força gran que arriba a la carretera Nova.
Descripció: Se li deia can Pradell perquè era propietat dels amos de can Pradell de la Serra. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquestes cases en deien cases d'en Pradell i tenien els núm. 6 i 7. Hi va viure molts anys la Sra. Joana Vilà Preses, minyona de can Pradell.
En Joan Pradell Vila quan baixava al poble el cap de setmana, acostumava a passar-lo en aquesta casa. L'últim propietari de la família Pradell va ser en Salvador Pou Pradell.
Als anys setanta un grup de gent, que estiuejava al poble va formar el Club Vallgorguina i llogaren aquesta casa per poder fer-hi activitats.
L'any 1984 l'Ajuntament de Vallgorguina va comprar la casa i a poc a poc si varen fer diferents reformes, fins a convertir-se en el Casal del Poble de Vallgorguina. L'any 1993 es va reformar la tercera planta de la casa i si van instal·lar les oficines del Parc Montnegre Corredor. També al costat de l'entrada del Casal hi va haver durant uns anys l'oficina d'informació del Parc. Actualment és al Museu del Bosc i la Pagesia.
En el pati de la casa en diferents etapes si va construir un petit local amb escenari que era conegut amb el nom de l'Iglú, que servia per a fer-hi diferents activitats. L'any 2015, es va poder fer una remodelació total d'aquesta Sala, amb uns diners que van venir del FEDER, fons europeu de desenvolupament. Va ser inaugurada conjuntament amb el Museu del Bosc i la Pagesia el dia 26 de novembre de l'any 2016, per la consellera de Governació Meritxell Borràs i Solé.
En època de la guerra, en aquesta casa hi varen viure gent refugiada d'Astúries. També l'any 1937, en el patí del darrere, si van instal·lar les serres que va compra l'Ajuntament per tallar els arbres de les propietats confiscades, com en Pradell i altres. Aquesta fusta que tallaven en aquestes serres, la venien i els diners que feien servien per fer les obres del poble els ponts i parets, etc.
1516. Puixica ca la
Latitud: 41.64888
Longitud: 2.50805
Alçada: 214 m
Era la casa núm. 82 de la carretera Nova. Abans era formada per dos cossos, un era Ca la Puixica i l’altre la Cooperativa. Actualment ja no existeix, a l’any 1984-85 si van construir els pisos que hi ha actualment i tenen el nº 82-80.
Descripció: Aproximadament a l’any 1935, els propietaris, varen fer un piset a la part del darrera de les dues cases perquè hi pogués viure la seva filla, la Teresa Llavina Pujades. Sovint es podia veure-la fent puntes de coixí a l’escala del darrera i al balcó de la casa que donava a la carretera Nova sobre la Cooperativa, la casa de Ca la Puixica, la tenien llogada a estiuejants.
Història: Es va conèixer amb aquest nom perquè la Teresa Llavina Pujades, era una dona soltera filla de can Puixic, del veïnat de la Poca Farina. Els seus pares Joan Llavina Bosch i la Cecilia Pujades Bosch, només tenien aquesta noia, i eren propietaris d’aquestes dues cases.
En temps de bolets, aquesta dona, era una espurna per trobar-ne, sabia tots els racons. Tenia uns horts coneguts amb el nom de "els horts de la Puixica" a la banda de sota el Replà, que hi anava molt sovint. També era propietària del "camp de la Puixica", on avui hi ha totes les cases noves del carrer Montseny.
En temps de la dictadura aquesta dona havia estat de la secció femenina de la falange a Vallgorguina.
Aquesta casa abans de comprar-la els de can Puixic, era coneguda per can Ronsanes
1517. Quim Panxeta can
Latitud: 41.64699
Longitud: 2.51077
Alçada: 218 m
És una casa de cos de la carretera Vella núm. 34, que comparteix parcel·la amb la casa que té l'entrada per carretera Nova núm. 33.
A la llinda de la porta, hi ha l'any 1806 i el símbol de Jesús. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia cal Peix, i tenia el núm. 14.
Descripció: Es va conèixer amb aquest nom quan hi va baixar a viure en Joaquim Barri Martori, l'any 1928. Fins llavors vivia en una casa del veïnat de la Poca Farina coneguda per can Panxeta que estava en molt mal estat.
També hi vivia la seva mare, Carme Martori Gaspart, que havia viscut a can Fidel, una casa desapareguda que era situada entre cal Tonedor i can Martori.
Història: En Joaquim Barri Martori després de la guerra es va casar amb la Carme Illa Costa i, van tenir dos fills, Quimet i Montserrat. Aquest home era procurador de can Valls d'Olzinelles que li havia ensenyat en Paytuví, i cap de colla d'un grup d'homes que treballaven al bosc.
Abans també s'havia conegut per can Calces, motiu de la gent que hi vivien i que a totes les cases que van anar a viure, hi deixà aquest nom. Eren en Jaume Raimí Borrell i la Conxita Tarridas Camps que tenien una filla, la Carme. Mentre hi vivia aquesta família a l'home li deien en Rencapins. La seva filla Carme es va casar amb en Pepet de can Pep Sec.
Un altre nom que es va conèixer aquesta casa, és la Casa del Pou, perquè arran dels horts hi havia un pou públic on la gent del veïnat i anava a buscar l'aigua pel consum propi. Quan es va tapar, se'n va fer un altre de nou a davant de can Duran. També en té un a l'entrada de la casa.
Durant uns anys va ser propietat d'en Pau Plans Mora de Gualba. Després va ser-ho de la família de can Jordi fins que ho va comprar en Joaquim Barri.
En Joaquim cuidava l'hort que hi havia davant la casa que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Pau Plans Mora, any 1916, i també dos trossos de terra al Pla del Forn, i unes terres al Sot d'en Montasell. A més tenia i una vinya a Tapioles.
Durant la guerra civil, en aquesta casa hi van viure refugiats. En Joaquim Barri Martori després de la guerra va ser tancat set mesos al convent de Sant Elies de Barcelona, com a represàlia.