Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)
Cases del poble
1128. Duran can
Latitud: 41.64698
Longitud: 2.51094
Alçada: 218 m
És una casa de cos de la carretera Vella núm. 30, que comparteix parcel·la amb l'Estanc Vell, actualment la farmàcia núm. 29, que té l'entrada per la carretera Nova. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia can Duran, i tenia el núm. 12.
Descripció: Es deia així perquè era el cognom del propietari de la casa.
Història: Hi vivia en Segimon Duran Relat que era casat amb la Josepa Martori Asparch i tenien dos fills, Josep i Carme. Aquest home feia de pagès i també pous i mines. La Carme Duran Martori es va casar amb en Marià Beltran Salvador i tingueren una filla l'Anna, aquesta gent abans de la guerra van marxar a viure a Mataró.
Davant de la casa a l'altre costat del carrer hi havia un pou públic conegut amb el nom de la casa, on la gent del veïnat i anava a buscar l'aigua pel consum domèstic.
A l'altra banda del carrer hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Segimon Duran Relat any 1916.
A sota el dolmen de la Pedra Gentil, al costat del camí, hi ha unes ruïnes conegudes pel nom de Can Duran, quer potser havien tingut relació amb aquesta família.
En aquesta casa hi van viure una família de tortosins que feien de cercolers. Uns anys va ser propietat de can Puigdemir.
"13 de gener de 1760 en l'església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona, Tomàs Faurà pvre. Vicari, s'ha celebrat matrimoni entre Pau Duran, jove bracer de la dita parròquia, fill legítim i natural de Josep Duran bracer i de Maria Duran Montasell muller seva de la dita parròquia amb Maria Llunell del Sot donzella, filla legitima i natural de Pere Antic Llunell del Sot bracer i de Maria Llunell i Torras la seva muller tots de la dita parròquia, testimonis Francisco Cavaller ferrer i Josep Vila ferrer tots de Vallgorguina" (Ll. XIV Matr Vallgorguina 1697-1775, pàg.133)
"30 de gener de 1764 que en les fonts baptismals de l'Església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina per mi Tomàs Faurà font batejat, el fill legítim i natural de Simón Esparch negociant alies dit i escrit Salvador Duran i Maria Comas i Ravell, muller seva, padrins Joan Masferrer, notari públic de sant Celoni i Marianna Pradell, muller de Josep Pradell de la Serra pagès de la dita parròquia de Vallgorguina" (ADB, Ll. VIII Bap Vallgorguina-Vilalba 1763, pàg. 5)
"9 setembre 1774 morí de mort natural Simon Sparh (a) Salvador Duran braser, rebé tots els sagraments" (ADB, Ll. XXVIII Disposicions de difunts de Vallgorguina i Vilalba 1745-1836)
"una peça de terra en el paratge hort d'en Duran, llevant Riusec, llevant-migdia Pere Riu, migdia Ramon Valls mitjançant la riera de Vallgorguina, ponent-nord Pere Torres. Josep Gras de la Muntanya any 1875" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 201)
1129. Duro cal
Latitud: 41.64726
Longitud: 2.51008
Alçada: 218 m
En aquesta parcel·la si va construir una casa de cós que va de la carretera Vella a la Nova, té el núm. 54. A l’any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l’Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Cal Duro i tenia el núm. 24.
Descripció: La vivenda era per la carretera Vella i darrera la casa hi havia les quadres. El nom de la casa era el motiu que tenia la persona que hi vivia, i no sabem de que venia.
Història: Hi vivia l’Antoni Palomer Dalmau, un home solter, que li deien el Duro i era propietari de la casa.
A l’any 1939 quan es van casar en Joan Cros Abel i la Rosa Sala Lamiel, arribaren a un acord amb l’Antoni hi entraren a viure en aquesta casa. Aquest matrimoni van tenir un fill, en Jaume. Al cap d’uns anys l’Antoni va anar a viure amb una família que tenia a Mataró i quan va morir, aquesta família va vendre la casa a l’Agustí Valls Miró, que en va ser propietari fins l’any 1986 que ho va compra en Jaume Cros Sala.
En Joan havia estat mosso de Can Valls i quan va viure a cal Duro anava a jornal a altres cases, i també al bosc. Cuidava unes terres al Pla del Forn i havia tingut vaques i feia el paller a l'hort.
Aquest hort es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom d'Antoni Palomé Dalmau, any 1916.
En Jaume Cros Sala, va ser mecànic de cotxes i va muntar un taller mecànic amb un altre soci a Sant Celoni conegut per Prat i Cros.
En Jaume va arreglar la casa i en el lloc que hi havia les quadres del bestiar entre els anys 1998 i 2005 hi va construir un local i dues vivendes.
En aquesta casa s’hi havia fet un altar per les processons de la primera comunió i del divendres Sant.
L’Antoni Palomé Dalmau, havia sigut de la Germandat de Sant Sebastià.
1132. Emilia ca l'
Latitud: 41.64711
Longitud: 2.51041
Alçada: 218 m
És una casa de cos de la carretera Vella núm. 44, que comparteix parcel·la amb la casa que té l'entrada per la carretera Nova, núm. 41. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Can Sadurní, i tenia el núm. 19.
Descripció: Emilia era el nom de la dona de la casa, quan hi van venir a viure de lloguer l'any 1945 i marxaren de can Castellanet. La casa era propietat d'en Miquel Puig Tarrides de Can Tanca.
Història: Hi vivia en Joan Salicrú Bosch i l'Emilia Tarrides Coll, que tenien 4 fills, Pepito, Rosa, Quimeta i Pepeta. El fill de l'Emilia, en Pepito Salicrú Tarrides, va viure a la casa fins que es va casar amb la Maria Valls Alsina, i va anar a viure a Can Cinto. En Pepito a partir dels catorze anys treballava a les serres de l'Esteve Travesa amb en Ramon Roure Gras, ells dos tallaven tota la llenya.
Conreaven una feixa de terra a les vinyes d'en Travesa.
Aquesta casa havia estat propietat d'en Quirze Travessa Puig (a) en Sadurní que era casat amb l'Anna Riu Gras i tenien 6 fills, Francesc, Josepa, Rosa, Montserrat, Elvira i Assumpció. En Sadurní, era el procurador de la masia de can Palomer, ell es cuidava del bosc, de les tales dels arbres i el suro.
L'Anna Riu Gras, la Sadurnina, havia fet de llevadora, no tenia estudis, però tenia empenta i coratge per ajudar als parts d'una dona. També va participar activament en les famoses eleccions de les estaques l'any 1931.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Quirze Travesa Puig, any 1916.
En Sadurní menava una vinya a can Pradell de Baix, d'on en treia el raïm per fer el vi de l'any.
"Possessió anomenada d'en Sadurní, situada a can Pradell de Baix, vinya de segona i una altra anomenada la peça de la Rectoria, vinya de segona" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 128, PV)
1135. ca l'Espardenyer
Latitud: 41.64768
Longitud: 2.50996
Alçada: 218 m
Era la casa que feia cantonada entre la carretera Nova i el carrer de l'Església, adossada a ca l'Angelina. Sabem que l'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia, casa d'en Feliu de can Campets. Tenia el núm. 2.
Descripció: Es va conèixer per Ca l'Espardenyer quan hi va venir a viure en Joaquim Artigas Joanhuix, l'home de la casa que feia i venia espardenyes, aproximadament els anys 1920-30. A més compaginava aquesta feina amb la de barber quan convenia o podia. Estaven de llogaters, la casa havia estat propietat d'en Josep Bosch Illa.
Història: En Joaquim Artigas era casat amb la Crescència Torras Roig i tenien 3 fills. Joan, Josep i Salvador. En Joan es va quedar a la casa i es va casar amb l'Adela Barri Coll i tingueren dues filles l'Imma i la Pepita.
L'any 1965 Els fills de l'espardenyer que eren paletes i també sabien fer de barber, varen marxar a treballar a Calella, ja que llavors van ser uns anys de molta feina en la construcció i feien moltes cases i pisos, fins i tot hi anaven a treballar altres paletes i manobres de Vallgorguina.
La gent d'aquesta casa conreaven unes feixes de terra al Pla del Forn i una de secà a Reixach, darrere la Font. Collien verdura pel consum de la casa.
En quedar buida aquesta casa es va fer servir de consultori del metge de Vallgorguina Sr. Curco. Més endavant quan hi va haver una casa pel metge, aquesta va passar a ser una peixateria, entre els anys 1977-78, era una persona de fora del poble. Cap al 1979, ho va agafar la Pilar Bosch Palomé de Vallgorguina fins que tingueren el seu local de propietat per posar-hi la peixateria cap a l'any 1980.
El primer nom que coneixem d'aquesta casa era can Pau, que l'home feia de fuster i barber i la dona era modista, tenia sempre noies a aprendre. Generalment feien roba interior.
Aquesta casa sortia fins arran de carretera, quasi no hi havia gens de vorera. S'havia construït abans d'obrir-se la carretera Nova l'any 1864. Per això l'any 1985 es van posar d'acord els propietaris d'aquesta casa, la de Ca l'Engelina i can Nanes i van estimbar la meitat de ca l'Espardenyer. L'altra part va fer-se servir per engrandir la botiga de ca l'Angelina, actualment Queviures Teresa. D'aquesta manera es va aconseguir que la vorera quedés ample com és ara.
La Crescència Torras Roig, amb altres dones del poble varen poder salvar els bancs de l'església de ser cremats, increpant als homes de la FAI que els volien fer malbé l'any 1936. En Joaquim Artigas Joanuix es va amagar en una mina de can Montasell amb altres persones quan s'acabava la guerra.
1137. l'Estanc Vell
Latitud: 41.6471
Longitud: 2.51095
Alçada: 221 m
És una casa de cos de la carretera Nova núm. 29 que comparteix parcel·la amb la de can Duran, que té l'entrada per la carretera Vella núm. 30.
Descripció: Sabem que aquesta casa l'any 1790 hi havia un estanc i d'aquí bé el nom.
Història: La casa havia sigut de can Jordi, i la van vendre a la família Graupera de Mataró, en Vicenç Graupera Serra i Assumpta Plana i Bonebique que hi venien a estiuejar fins que s'ho vengueren l'any 1945-47. Una colla d'anys va ser propietat d'en Joaquim Rifé i Climent.
Als anys 80-90 l'Arnald Salvador Sayol ho va comprar, hi va posar una botiga de records en general.
L'any 1998, aquest local va ser comprat pels senyors José Antonio Ramirez Zornoza i M. Pilar Fernandez Tapia que són farmacèutics i de primer l'any 1996 van posar la farmàcia, en el local on la Montserrat Roca i tenia la seva, a ca la Maria Barbera.
Als voltants de l'any 1929, fins al 1931, hi havia el col·legi de nenes amb la mestra Srta. Aurora.
En el cadastre de l'any 1790, Pau Miralpeix estanquer pagava 8 sous i 6 diners, per la casa i dues quarteres de terra.
L'any 1795, en Pau Miró Peix va contribuir amb 6 sous per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95).
1139. Esteve ca l'
Latitud: 41.64753
Longitud: 2.50979
Alçada: 218 m
És la casa de la cantonada, que té l'entrada pel carrer de l'Església núm. 1. De primer hi havia una casa de cos construïda fins a la meitat de la parcel·la. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntamen
t de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia la casa de l'hereu Robelló i tenia el núm. 28.
Descripció: El nom de Ca l'Esteve ja bé d'un besavi del propietari, actual. En la primera època aquesta casa tenia la seva entrada principal per la Carretera Vella, on hi havia la botiga i darrere hi havia un galliner i un petit hort. De 1929 a 1933 es van fer les obres que van fer arribar l'edifici fins a la Carretera Nova, i posteriorment s'hi van fer obres notables l'any 1962 i 2007.
Història: Aquesta casa era propietat de l'Esteve Travesa Bonamusa i la Teresa Pradell Castañé que hi vivien amb el seu fill Esteve. Aquest home es va casar amb la Conxita Blanc Cases i van tenir 3 fills, M. Teresa Esteve i Montserrat.
A la primitiva botiga hi venien cereals, granes, pinsos, oli i productes d'alimentació. No es pot concretar la seva antiguitat, però segur que ja funcionava al segle XIX, ja que hi ha fullets publicitaris de principis del segle XX. Va ser la primera botiga de queviures del poble.
Quan es van acabar les obres de la nova botiga, es va destinar a queviures, alimentació, cansaladeria i una mica de tot. S'hi va traspassar la botiga de la Carretera Vella, que va quedar com magatzem, on si guardaven les botes de vi.
Fins al 22 de juliol del 1965 vam portar la botiga la família Travesa. A partir d'aquesta data se'n van fer càrrec l'Eduard Bosch Rovira i la Maria Canaleta Rosquellas fins a l'any 1976.
L'any 1977 la va porta l'Amadeu Canaleta Rosquellas i l'Anna M. Safont Estrada fins a l'any 1990. Durant aquests anys es coneixia amb el nom de ca l'Amadeu i l'Anna M.
El mes de gener de l'any 1991, la societat ARNALD-ASSUMPCIÓ, SCP., va agafar la botiga. Més tard va canviar la finalitat del negoci passant a xarcuteria, posant taules per consumició al mateix local. La mort de l'Assumpció va ser decisiva perquè abandonés el negoci l'any 1994, i des de llavors està tancat.
A l'espai on abans i hi havia la primera botiga, l'any 1973 es va llogar i si va posar la primera oficina d'estalvis de la Caixa Laietana fins a l'any 1985, que es va traslladar darrera Can Bernat, hi va tancar l'any 2013.
L'octubre de l'any 2002 es va llogar altre cop aquest petit local a en Marià Puigdomènech Valentí que hi va estar fins al maig del 2011, amb una bugaderia.
A l'agost del 2013 es va convertir en pizzeria que, ha funcionat fins al setembre de 2016.
Actualment, des de l'any 2021 hi ha una botiga de fruites i verdures ecològiques que es diu cal Gla.
L'Esteve Travesa Pradell va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament i de la falange. Després de la guerra, es va inaugurar les escales de l'església i l'any 1940, es varen acabar i inaugurar les obres de rebaixar la plaça al nivell que és avui dia, abans era al mateix pla de les portes, sense esglaons. De l'any 1952-1964, va ser alcalde de Vallgorguina, i entre altres coses es va fer la paret del carrer de Mataró i els ponts de can Clarens i de ca la Paula, la primera xarxa de clavegueram del poble i es va aconseguir de Can Valls la donació de les terres per construir el camp de futbol, que hi va participar molta gent per poder-lo deixar arreglat, i es va inaugurar l'any 1955.
L'Esteve Travesa Pradell, es dedicava al comerç de fusta i llenya amb serradora pròpia.
Va construir el primer hotel del poble que es va inaugurar l'any 1952, i també el primer restaurant de Can Colomeró.
L'Esteve Travesa Pradell, va tenir el primer cotxe de Vallgorguina compartint-lo a mitges amb l'Agustí Valls Miró de can Ricós.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Carles Puigarnau. Any 1916. En temps de guerra en aquest camp si van fer piles de carbó, dels arbres que treien dels boscos.
L'Esteve Travessa Bonamussa, va ser soci adherit de la societat Buena Fe de Vallgorguina l'any 1917.
"Josep Catarineu (a) Rovelló. Per una casa situada a la carretera núm. 28" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 33, PV).
1141. Esteve Nanes ca l'
Latitud: 41.64781
Longitud: 2.51002
Alçada: 219 m
És la casa núm. 9 del carrer de l'Església. Té baix i dalt i una eixida, on hi havia les quadres. Descripció: Era una casa vella que l'Esteve Bosch Pujades va compra i arreglar l'any 1930, i es va dir can Nanes perquè aquest home era fill de can Nanes d'Olzinelles. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta tenia el núm. 4 i es deia casa de l'Esteve Caseta. Història: Quan van tenir la casa arreglada, l'Esteve es va casar amb la Pepita Palomé Massó i varen tenir tres filles, Pilar, Teresa i Montserrat. Aquest home era paleta i tenia homes a treballar, feia cases, safareig i totes les coses relacionades amb la construcció. Tenia llogat un magatzem pel material a la carretera Vella, on abans hi havia la Sala de Baix, propietat de can Gras del carrer. L'Esteve també conreava diferents trossos de terra, al Pla del Forn, un altre al costat del cementiri, i al pla de la "Noria". Tenia vaques i un cavall i carro que feia servir per a traginar material per les obres i per les coses del camp. Feia paller, a més cuidava una vinya al costat del cementiri que li deien la vinya d'en Nanes.
Antigament, aquesta casa era coneguda amb el nom de Can Cagadraps. Hi havia viscut un home solter que es deia Jaume Domènech Campeny que treballava al bosc i també feia de pagès.
"Possessió anomenada de l'Esteve Caseta. Per una casa en despoblat situada al carrer de l'Església núm. 4, propietari Esteve Domènec" (AM, Cadastre del segle XIX, núm. 43).
1149. Ferrer de Baix cal
Latitud: 41.64802
Longitud: 2.50844
Alçada: 214 m
Actualment, és la casa núm. 4 del carrer Montseny. Abans aquest lloc era la ferreria, fins que l'any 1983 es va arreglar com a habitatge, i va aparèixer el portal rodó que hi ha en l'actualitat i que junt amb el de can Patac són els dos únics que hi ha al poble.
Anteriorment, la gent de la casa vivien al núm. 6, que a la llinda d'una finestra hi ha gravat l'any 1719, una data de les més antigues que trobem gravades a les pedres de portes i finestres i que demostra que aquest sector de cases és del més antic del poble. En el Nomenclàtor de la província de Barcelona, de l'any 1860, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa ja es deia Cal Ferrer de Baix, i tenia el núm. 42.
Descripció: En aquesta casa hi va viure l'últim ferrer del poble, en Francesc Caballé Puig, fins a l'any 1968, i es coneix per Cal Ferrer de Baix, perquè estaven emparentats amb la família de la casa del costat cal Ferrer de Plaça, que també havien estat ferrers.
Història: Els abanpasats d'en Francesc, havien estat ferrers. Arreglaven i esmolaven les eines del bosc i del camp que en aquell temps es desgastaven molt. També en feien i en venien, a més de treballar el ferro per altres coses que li encarregaven les cases del poble. A la façana de la casa hi havia unes anelles per fermar els animals segurament de quan els ferraven.
Hi havia viscut en Joan Caballé Puig i la Francisca Pujol Bayes i els seus fills Joan, Salvador, Teresa i Francesc. En Joan es casaria amb la Rosa Gras Catarineu i van tenir un fill en Joan. En Joan es va casar amb la Serafina Aràbia Montasell, i més tard amb la Joaquima Puig Cot. En aquest segon matrimoni van néixer quatre fills, Joana, Pepito, Francesc, que eren solters i Telesforo, que es va casar amb l'Aida Gonzalez Sánchez i vivien a Granollers amb la seva filla Joana.
Un dels germans ferrer, en Pepito Caballé Puig, havia fet cistells i coves, a la casa de ca la Carme, que era de la seva propietat. Havia tingut 5 o 6 homes a treballar, i darrera aquesta casa si tancava el camió de la llet, i en Pepito a vegades també hi feia coves i cistells quan no hi havia el camió.
Tenien un hort al davant de la casa i un altre al darrere que es regaven amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Joan Caballé Gras, any 1916.
També conreaven terra en uns camps que tenien al costat de Can Musachs, que a més hi havia una vinya. Havien collit blat, feien paller darrere la casa i també havien tingut vaques, i uns horts al Xeremell quan no hi havia els arbres. Llavors aquesta terra es regava amb l'aigua de la resclosa de cal Coixet.
En Joan Caballé Gras va ser soci fundador de la societat Buena Fe de Vallgorguina any 1917.
"30 setembre 1813 en les fonts baptismals de l'Església de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi el baix firmant rector de la dita parròquia fonch batejat, Miquel, Salvador, Josep, fill legítim i natural de Joan Cavaller ferrer i de Francisca Pujol cònjugue, natural de la present parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, padrins Salvador Caballer i Cecília Bonamussa. Pauli Bach vicari" (ADB, Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 47)
1150. Ferrer de Plaça cal
Latitud: 41.64794
Longitud: 2.50866
Alçada: 214 m
És la casa núm. 2 del carrer Montseny, que fa cantonada amb la plaça Maragall. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa ja es deia Casa del Ferrer de Plaça i tenia el núm. 41.
Descripció: Aquesta casa també havia estat una ferreria, anterior a la de Cal Ferrer de Baix, eren de família. La porta d'entrada a la ferreria era per la Plaça Maragall, es pot veure en una fotografia antiga, les anelles per fermar els animals a cada costat de la porta. Ferrava animals i feia i arreglava les eines del camp.
Història: Els primers nom que sabem són, en Salvador Caballé Bujons casat amb la Maria Mora Jaurés i tenien dos fills, Josep i Rosa. Després hi va viure el seu fill Josep Caballé Mora que va ser alcalde de Vallgorguina fins a la proclamació de la República, del 1930-1931. Era casat amb la Sra. Francesca Riera Vendrell, i tenien 4 filles Josefina, l'Elisa, Maria, i Rosa i un fill. La Josefina Caballé Riera, es va casar amb en Rafel Alsina Montclús de cal Minaire i van viure a la casa. Tingueren un fill que es deia Rafael i es va casar amb la Montserrat López Horta i tingueren 3 fills, Lídia, Carina i Rafael.
En Josep i la seva dona, eren propietaris de la masia de can Pradell de Baix, i de les vinyes de Tapioles. L'any 1885-1888, en cuidava una que va ser afectada per la fil·loxera. També criava coloms i caçava ocells.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Josep Caballé Mora, any 1916.
Aquest home va tenir la primera bicicleta de Vallgorguina que feia servir per anar a la masia de Can Pradell de Baix i Sant Celoni.
L'any 1906, va ser president de la Germandat de Sant Sebastià, entitat benefico, recreativa que ja trobem documentada l'any 1896.
En Rafael Alsina Montclús recollia falguera del bosc i en feia feixos per enviar-la a Barcelona on era venuda a les floristeries. També, als anys 40, amb altres companys, varen formar un conjunt anomenat els Gralsitas que va actuar moltes vegades a Vallgorguina i a altres pobles de l'entorn.
En Rafel va tenir la primera moto del poble, marca Indian. L'any 1948-49 aquest home i en Ramon Gras Radó, varen formar una empresa de transports que es deia Gras i Alsina que va durar divuit anys. En Ramon portava el camió, que anava cada dia a Barcelona i altres pobles a portar els pots de la llet que havien recollit pel camí, i els deixaven a la casa Danone i a més a més recollien i portaven mercaderies aprofitant el viatge.
En Rafel Alsina Montclús, va ser regidor de l'Ajuntament en època de la República i la guerra, per això va ser empresonat dues setmanes a Sant Celoni com a represàlia.
El fill Rafael Alsina Caballé, cap a l'any 1960 va muntar una petita fàbrica a la mateixa casa, de components per a cotxe hi havia gent del poble que hi anava a treballar. Varen plegar als voltants de l'any 1975. Després en aquest espai a principis dels anys 1980 si va posar un altre ferrer, fins a l'any 1990.
En aquesta casa si havia fet un altar en les processons de la primera comunió i del Divendres Sant.
1151. Ferreret cal
Latitud: 41.64781
Longitud: 2.50906
Alçada: 215 m
És la casa núm. 6 de la Plaça Maragall. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa ja es deia Cal Ferreret, i tenia el núm. 39.
Descripció: Entre cal Ferreret i ca la Mercè Cistellera actualment hi ha una petita habitatge que comunica amb el pati interior de la casa gran. Se sap per uns documents que es conserven, que l'any 1660 ja existia, i també per un senyal que quedava en una paret, que l'any 1772, aquest espai havia estat una ferreria, i segurament d'aquí bé el nom de cal Ferreret. L'any 1860 en deien la casa del Ferreret i tenia el núm. 38. Actualment, té el núm. 80 i fins aquí es considera Carretera Vella.
Història: Les primeres persones que coneixem de la nissaga Bosch que van viure en aquesta casa eren en Jaume Bosch Llibre i Maria Calls Fabregà que tenien 4 fills, Jaume, Josep Pepeta i Joan. En Jaume es queda a la casa es va casar amb la Dolors Puigvert Calls, i tenien 4 fills, Pepet, Antoni, Antonia i Ramon. En Jaume havia estat secretari durant uns anys de l'Ajuntament de Vallgorguina.
El seu fill Josep Bosch Puigvert, es va casar amb la Maria Alsina Torras i van tenir 4 fills, Salvador, Eduard, Rosalia i Xavier.
En Josep Bosch era mestre d'obres i entre altres coses va treballar en la construcció de la Sala Germanor.
A la casa si va quedar en Salvador que va seguir els passos del seu pare i també era constructor d'obres. Es va casar amb la Mercè Valentí Rovira i tingueren 7 fills, Josep, Lluís, Montserrat, Xavier, Jaume, Eulàlia i Ignasi.
En aquesta casa venien roba que la compraven als magatzems Jorba de Manresa i la tenien exposada en unes estanteries a l'entrada de la casa perquè la gent ho pugues comprar.
Durant molts anys en Salvador s'havia cuidat del rellotge públic de l'església, ja que hi entenia i a casa seva n'arreglava de la gent del poble. També durant molts anys va ser el que feia anar la màquina de cinema a la Sala Germanor.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Jaume Bosch Calls, any 1916. A més d'aquest hort, menaven unes terres al Sot de can Montasell propietat de can Valls, conegudes com la peça del Ferreret. La majoria eren de secà, però hi havia una mina i l'any 1905-10 hi van construir un safareig i es podia regar una mica de terra. També menaven unes feixes a sota el cementiri i una vinya entorn de can Clarens, per tenir vi per l'any.
Tenien vaques, havien collit blat, que sembraven a la peça i també feien paller de palla i de sec, darrere la casa, on actualment hi ha l'aparcament públic.
En aquesta casa si feia un altar per les processons de la primera comunió i del
Divendres Sant.