Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina

(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)

El directori disposa d'un total de 80 cases del poble que trobaràs repartits entre aquestes pàgines:

(1)2345678ÍndexInici

Cases del poble

1007. Antonet ca l'

Latitud: 41.64691
Longitud: 2.51172
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella, hi ha una casa de cos amb el núm. 12, i té un patí interior. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia, Can Boleya, i tenia el núm. 3. Actualment la porta d'aquesta casa és adovellada, s'hi van posar pedres, l'any 1982. Es coneix pel nom de ca l'Antonet perquè aquest home és el que ho va comprar l'any 1925. Durant uns anys hi van viure en Mateu Pou Clos i la Càndida Batllori Alsina amb els fills Antoni Mercè i Mateu. Més endavant van canviar de casa i anaren a la Villa Maria del carrer de Mataró, i en aquesta i vingué el Sr. Antoni Virgili Cuixart i la Maria Alsina Urgell. I varen posar una botiga de queviures i espardenyeria, a més la Sra. Maria havia fet de curandera. L'any 1949 hi va venir a viure l'Eduard Bosch Alsina i la seva dona Mercè Pou Batllori. L'Eduard va muntar una fusteria a l'altre costat del carrer davant la casa. Aquesta família l'any 1954 van marxar a viure a Mataró, i l'any 2006 tornaren a viure a la casa. L'any 1955 aquesta casa va ser llogada per en Josep Mora Teixidor i la Montserrat Grau Masferrer que van tenir tres filles, Montserrat, Mercè i Marta. En Josep era fuster i treballava al taller de davant la casa i la Montserrat va seguí amb la botiga fins a l'any 1959 que la van tancar. En Josep va ser alcalde de Vallgorguina de l'any 1974-1979, i entre altres coses, es va fer la casa del metge, es va posar la farmàcia, la caixa, es va construir el carro dels morts, etc. Can Boleya era el mot de l'home Josep Puig, (a) Boleya que hi vivia i treballava de cercoler i que havia vingut de Viladrau. Els cercolers feien cèrcols de les brotades tendres de castanyers i gatells que servien per botes i per als atuells de salar arengades i altres derivats. Aquest home cuidava una vinya a can Pradell de Baix. Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Jaume Puig Brunell, any 1916. "Josep Puig (a) Voleia, per una casa a la carretera anomenada can Voleia, núm. 3" (AM, cadastre, any 1943 núm. 40, f. 41-1) "En Voleia havia plantat una vinya a can Pradell de Baix, coneguda amb el nom del propietari" (RM) "Partida: sot de can Voleia, vinya de tercera" (AM, cadastre, any 1943, vol. I, núm. 40, f. 41-1) Persones que han viscut a la casa Mateu Pou Clos fills Antoni Mercè i Mateu Càndida Batllori Alsina Hermenegild Batllori Brunes fills, Mercè i Càndida Antoni Virgili Cuixar - Maria Alsina Urgell Eduard Bosch Alsina fills, Mercè, Maria, Glòria, Judit i Mercè Pou Batllori Josep Mora Teixidor filles Montserrat Mercè i Marta Montserrat Grau Masferrer

1005. Angelina ca l'

Latitud: 41.64774
Longitud: 2.50997
Alçada: 219 m
Actualment, és la casa del carrer de l'Església, núm. 7. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta tenia el núm. 3 i es deia Casa d'en Campets. Es va conèixer amb aquest nom perquè hi van posar una carnisseria l'any 1929, i la dona es deia Angelina. Més endavant hi posaren queviures que feien anar conjuntament. En aquesta casa hi vivia en Quimet Garriga Regàs amb la seva dona Angelina Recasens Ribalaiga que tenien tres filles, Núria, Conxita i Dolors. En Quimet era fill de la Llúcia Regàs Maynou. A més de la botiga havia fet de taper . Ell matava els xais que venien a la carnisseria i tenia l'escorxador, al principi de la Carretera Vella, on actualment hi ha la casa de les seves filles. L'any 1936, en Quimet era una de les poques persones del poble que tenia el diari la Vanguardia. Aquest home, havia conreat unes feixes de terra al Pla del Forn i l'hort del carrer que hi ha davant la casa de ca la Carme. Anteriorment, aquesta casa, també s'havia conegut pel nom de ca l'Andreu, ja que l'home que hi vivia es deia Andreu Rovira Travesa. Era fill de ca la Sileta, feia de barber i també de taper i estava casat amb la Pepeta Regàs Gras una filla d'en Martí Regàs, i tenien 4 fills, Martí, Rosita, Rosalia, i Maria. L'Andreu, a la barberia, llegia els diaris als clients i comentaven les notícies, ja que en aquell temps molta gent no sabia llegir. El primer telèfon de Vallgorguina es va posar a la Rectoria, on vivia el capellà, i es va fer una connexió en aquesta casa per la gent del poble. Després a l'època de la dictadura de Primo de Rivera es va posar la centraleta a l'estanc. Quan varen plegar la gent de ca l'Angelina, l'any 1982, la botiga la varen portar les Germanes Ros, que encara feien anar el Forn de pa i des de llavors portaren les dues botigues. L'any 1998, varen plegar i la botiga la va agafar la M. Teresa Barri Teixidor. Cal dir que a l'estimbar la casa de ca l'Espardenyer, l'any 1985, aquesta va guanyar mitja casa. La finca és propietat de cal Ferrer de Baix. La M. Teresa va plegar l'any 2019 i des de llavors la porten la la Helen Persones que han viscut a la casa Andreu Rovira Travesa fills, Martí, Rosita, Rosalia i Maria Pepeta Regàs Gras Joaquim Garriga Regàs filles Núria, Conxita i Dolors Angelina Recasens Ribalaiga

1028. Bernat can

Latitud: 41.6477
Longitud: 2.50917
Alçada: 216 m
Són dues cases de cos de la carretera Vella que tenen els núm. 74 i 76. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquestes dues cases es deien la casa d'en Bernat, i tenia el núm. 36-37. Segons el cadastre del segle XIX, núm. 42, surt documentat que Miquel Dalmau (a) Bernat tenia dues cases unides a la carretera Vella núm. 36-37. El nom de la casa deu venir d'aquesta referència. Hi vivien en Joaquim Paytuvi Badia i la seva dona Agustina Dalmau Lleonart i tenien una filla que es deia Josefa. La Josefa es va casar amb en Joan Bosch Llavina i tingueren 2 fills Josep i Quimet. Vivien a can Sebastià i a l'any de la grip el 1918 els pares van morir tots dos, i els dos nois vingueren a viure a aquesta casa amb els avis materns, l'Agustina i en Joaquim. En Josep Bosch, havia treballat a la fàbrica de la llet "la Sila" Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom d'Agustina Dalmau Lleonart, any 1916. L'Agustina havia fet de mocadera. Tenien una vinya situada al sot dels Verns i era propietat de Josep Dalmau (a) Bernat, ara bosc i també una altra vinya a Tapioles. El Celler d'en Bernat va ser propietat d'en Josep Bosch Paytuví i el seu germà Quimet, i actualment és d'en Jaume Planells Mora. Als anys 1950 en aquesta casa l'Antoni Arimon Anfrons, hi havia arreglat sabates. Al voltant dels anys 55-60, aquesta casa va ser comprada per Ca la Llúcia, ja que en aquell temps hi havia molts estiuejants i així van poder ampliar i fer més habitacions. "El Celler d'en Bernat, era propietat de can Bernat, hi havia cups i premsa que en època de la verema es llogaven a la gent del poble que no en tenia, per anar-hi a trepitjar i premsar el raïm. En Josep Bosch Paytuví va ser l'última persona que se'n va cuidar" (RM)" "A can Bernat davant de can Martí, sota la fusteria d'en Joanet de ca la Llúcia, llogaven la premsa i els cups" " (LV, núm. 177-185, pàg., 4, 11) "Possessió situada al sot dels Castanyers, Vinya de primera i segona, propietari Josep Dalmau (a) Bernat" (AM, cadastre del XIX, núm. 42). Persones que han viscut a la casa Miquel Paytuví Duran fill, Joaquim M. Teresa Badia Consell Joaquim Paytuví Badia filla Josepa Agustina Dalmau Lleonart Josep i Quimet

1047. Botella del Bac can

Latitud: 41.64518
Longitud: 2.50829
Alçada: 222 m
És una casa del carrer de Mataró que té el núm. 57, unida a la casa veïna de can Mariús. Descripció: El nom de can Botella no sabem d'on bé, però del Bac és per la seva situació geogràfica que hi toca poc el sol. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, la trobem catalogada amb el nom de can Petit d'en Pere Blanch, amb el núm. 8. Història: Hi va viure en Josep Barri Campàs i la Maria Clavell Pera que tenien 2 fills Lluís i Zenon. Aquest matrimoni l'home va morir de la grip l'any 1918, i la dona la varen trobar penjada. En Lluís Barri Clavell es va casar amb la Pepeta Teixidor Bosch i van tenir dues filles, M. Assumpte i M. Teresa. En Lluís, treballava generalment al bosc a la colla de can Valls d'Olzinelles, i també havia treballat a les serres de l'Esteve Travesa. Tenien alguna vaca i, terra darrere la casa, al Pla del Forn i unes feixes de secà a Reixac, després de la font del Forn. En Zenon Barri Clavell era solter i havia fet de matador de porcs. Entre els anys 19 i 19 en aquesta casa hi van viure la família d'en Martí Serrat Gallart i l'Angelina Pereira Bel, que tenien 4 fills, Pepito, Lluís, Manel i Maria."

1052. Bover cal

Latitud: 41.64599
Longitud: 2.50885
Alçada: 224 m
És una casa de cos del carrer de Mataró que té el núm. 31. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat com un solar de la casa d'en Deri i tenia el núm. 6. Descripció: En viure-hi en Josep Bosch Masjoan que feia de negociant de bestiar, vaques, porcs, bous i per això li van treure el motiu del Bover. Història: En Josep Bosch Masjoan era casat amb la Carme Gibert Calls i no tenien fills. En Josep a més de la feina de negociant, també treballava la terra i al bosc. Havia estat regidor de l'Ajuntament. Aquesta casa era propietat del Sr. Antoni Valls i Feliu de can Valls, i l'any 1949 va ser comprada, pel Sr. Bonaventura Felip Vila i la seva dona Mercè Lladó Mas que hi venien a estiuejar amb els seus fills Mercè i Ventura. L'any 1991 en Ventura la van vendre a la Rosa Tarrades Abadal. Hi havia viscut una dona que era coneguda pel motiu de la Dotze per cent, perquè deixava diners per aquest tant per cent, a la gent que li demanava. Durant uns anys hi va viure de masover en Sebastianet. També en una altra època hi van viure la família Rossinyol que varen tenir la desgràcia que una filla petita va caure per la comuna i va morir. En un altre temps hi va viure l'Esteve Barri Martori que era casat amb la Carme Illa Costa. En esclatar la guerra, va haver de marxar al front i ja no va tornar, va morir l'any 1937. Després la Carme es casaria amb un germà de l'Esteve, en Joaquim. També hi va viure 2 anys l'Esteve Palomé Massó, abans d'anar a viure a can Castellanet, que havia comprat, però hi havia la família Salicrú Tarrides, fins que van anar a Ca l'Emília. "Pla d'en Minguet, situat a la banda dreta del camí de can Clarens, entre la riera de can Vilar i la Sureda. Actualment, és plantat de plàtans, però abans en conreaven la terra la gent de cal Bover del carrer de Mataró"" (RM).

1070. Carme ca la

Latitud: 41.64715
Longitud: 2.51036
Alçada: 218 m
És una parcel·la que va de la carretera Vella a la Nova, on hi havia una casa de cos amb el núm. 46. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia can Rafel i tenia el núm. 20. Comparteix parcel·la amb la casa de la carretera Nova núm. 43. Descripció: A més d'habitatge s'havia fet servir per altres activitats del poble. Aquesta casa era propietat d'en Pepito Caballé Puig de cal Ferrer de Baix. Hi treballava de cisteller, alguna vegada havia tingut 5 o 6 homes fent aquesta feina amb ell en aquesta casa. A la banda de la carretera Nova hi havia un local força gran on s'hi havia tancat el camió de la llet, d'en Gras i Alsina, i també en aquest local en Pepito, quan no hi havia el camió ell treballat fent coves i cistells. Història: Hi havia viscut la Carme Vallès Gabarró que va quedar vídua, i llavors es va vendre la casa i va marxar del poble. En quedar buida es va fer servir per a altres activitats particulars i serveis al poble. Més antigament s'havia conegut amb el nom de can Mises, motiu que es coneixia al Sr. Quirze Camps que era un home sol que tenia un burro i es guanyava la vida anant pels pobles a vendre vetesifils, arengades, etc. Entre els anys 1932-1936 en aquesta casa hi va haver el col·legi de nenes. També, Mn. Narcís Saguer abans de la guerra, fins que es va inaugurar la Sala Germanor, als vespres hi feia classes de català per a gent gran del poble. A partir de l'any 1936, si va posar el sindicat de la pagesia, la Unió de Rabassaires de Catalunya, que el seu president era en Jaume Forners Bosch. Acabada la guerra va continuar sent el Sindicat Agrícola de Vallgorguina, del qual molts anys va ser el president en Josep Plana Roca. L'any 1974 la casa va ser comprada per l'Esteve Palomé Massó i es va arreglar. A partir de l'any 2006 per la carretera Nova, s'hi va posar la botiga de queviures Lourdes, i després la Gemma. L'any 2016 es va obrir una botiga de menjars preparats que es diu Per Sucar-hi Pa. Per la carretera Vella, l'any 2006 si va posar una botiga de fotografia propietat de l'Anna Planells Palomé. Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Joan Caballé Gras, any 1916."

1073. Casa Cremada la

Latitud: 41.64698
Longitud: 2.51132
Alçada: 221 m
En el Nomenclàtor de la província de Barcelona, de l'any 1860, no surt cap casa comptabilitzada. No sabem si és un error o no hi havia cap casa construïda. De tota manera s'ha recollit que tenia altres noms com ca la Trumfa i can Calces. Això certifica que en algun moment hi havia una casa construïda. Descripció: Es digué la Casa Cremada després de calar-s'hi foc la nit del 18 al 19 d'abril de 1935. Actualment té el nom de Passeig Colom. Història: En aquesta casa hi havia viscut en Pepet Soler Planas amb la seva dona Antonia Bosch Puigvert i els seus fills Amadeu i Pere. Aquesta casa havia estat propietat del Sr. Joan Vilar Clavell de Cal Tallador. Quan aquesta gent varen marxar del poble, en Jaume Vilar Musachs la va fer servir de magatzem i era lloc de treball, d'una colla d'homes del poble que hi feien coves i cistells, molts dels quals eren per posar les patates que collien el Maresme que s'exportaven a Anglaterra amb vaixell. Al cremar-se va quedar tota feta malbé, i varen decidir acabar d'estimbar-la i fer-hi aquest pas que uneix la carretera Nova i la Vella. En el ple de l'Ajuntament del dia 14 de novembre de l'any 1936, l'Ajuntament va acordar adquirir aquest solar de Joan Vilar Clavell, per fer-hi les obres necessàries, i deixar-ho arreglat. (la Vall 332) Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Pau Tarrides Salicrú, any 1916. "Peça del Trunfo, situada al sot de can Montasell i que regava amb l'aigua del torrent. Avui tot bosc" (Pàg. 318)

1091. Castellanet can

Latitud: 41.64715
Longitud: 2.51253
Alçada: 225 m
És la primera casa de la carretera Nova amb el núm. 20, quan venim d'Arenys de Mar. L'any 1860 quan es va fer el plànol de la carretera Nova, i aquesta casa encara no existia. Descripció: Era coneguda amb el nom de can Castellanet perquè la gent que hi vivia, baixaren a viure al poble des d'una masia petita coneguda amb el mateix nom situada al veïnat de can Gras del Pou. En aquesta casa abans de viure-hi en Castellanet, s'hi havia fet coves i cistells. També hi havia una premsa pública on la gent del poble i premsava els raïms en època de la verema. Història: Entre els anys 1918-20, en Castellanet, l'Agustí Catarineu Bricoller i la seva dona Rita Paytuvi Pou, hi van posar una botiga de queviures i també venien granes pel bestiar. Va intentar tirar endavant una carnisseria, però les rendes del poble no donaven, per tant, ja hi havia can Martí i l'Hostal de Dalt que venien carn. Sota mateix de la carretera on vivien, hi tenien un corral pels xais. Actualment, hi ha la casa de les germanes Garriga. Llavors als voltants de l'any 1929, va marxar del poble i es va instal·lar a la plaça de l'ajuntament de Sant Celoni, on va obrir una carnisseria, amb el nom de J. Catarineu. Aquesta gent eren propietaris de les terres de davant de can Ramon i també d'una feixa gran on ara hi ha la casa d'en Jaume Plana. Un dia d'una tempesta en aquesta casa hi va caure un llamp i es va cremar bona part. L'Agustí Catarineu quan va marxar va llogar la casa a la família Salicrú Tarrides que hi visqueren uns 16 anys, fins que la va comprar l'Esteve Palomé Massó l'any 1945. Al cap d'un any la família Salicrú, anaren a viure a Can Sadurní després conegut per Ca l'Emília. L'Esteve Palomé Massó de can Nonell del Sot hi va baixar a viure quan es va casar amb la Mercè Cot Gibert i tingueren una filla que es diu Lourdes. A partir d'aquesta data, també s'ha conegut com a ca l'Esteve Nonell. L'Esteve Palomé Massó va ser alcalde de Vallgorguina 1941-1942. Durant els dies que va ser alcalde va portar una remesa de moniatos per menjar i per aquest motiu li van dir l'alcalde, moniato. L'Esteve Palomé Massó conreava un tros de terra al Pla del Forn, collia blat i menjar pel bestiar, feia paller, tenia alguna vaca i aviram pel consum de la casa i per vendre. A més feia de comerciant, anava a vendre a Mataró, al mercat de la plaça de Cuba cada dissabte. També tenia una vinya al Pla de Vidal on collia raïm per fer el vi de la casa. En aquesta casa si feia un altar per les processons de la primera comunió i del Divendres Sant.

1106. Clavell can

Latitud: 41.64719
Longitud: 2.51029
Alçada: 218 m
És una parcel·la que va de la carretera Vella a la Nova, on hi havia una casa de cos. Té el núm. 48. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Can Pere Blanch i tenia el núm. 21. Descripció: Clavell és el cognom de la família que ho varen comprar l'any 1933, hi va fer obres i posaren a la paret unes lletres que deia can Clavell, i l'any. Els primers temps que va ser arreglada la casa hi va viure uns mesos, la Sra. Joaquima i Maria Perfontan Lasus. Història: Després hi van venir a viure, en Miquel Clavell Pera i l'Agustina Gras Lleonart amb dos fills, Josep i Pepeta. Aquesta gent havien viscut a cal Soquer. L'Agustina anava a vendre al mercat d'Arenys de Mar a peu, amb les coses carregada al cap i tornava carregada de les compres que havia fet. A la casa si va quedar en Josep que es va casar amb la Concepció Soriano Verdejo i van tenir dos fills, Josep Miquel i Jordi. L'any 1984 aquesta casa es va reformar construint un garatge a cada banda de l'edifici, i dos pisos per la banda de la carretera Vella que eren pels fills, i un pis a la banda de la Carretera Nova on i vivien el matrimoni Clavell. Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Josep Torras Pinós, any 1916. També tenia un tros de terra a les Canameres, i un altre tros davant dels vivers, entre la riera i la carretera, pel consum de la casa, havien tingut vaques i feien un paller a l'hort. Cuidaven una vinya a Tapioles i després a Can Morell. En Josep Clavell Gras havia fet de paleta i de jove havia treballat al bosc, tallant arbres. Anteriorment, aquesta casa es coneixia amb el nom de Can Bleda i vivia en Josep Torras Pinós (en Bleda) que diuen que havia trobat una gerra de monedes d'or. Tenia una vinya situada a la Serra de les Mules (Soleia de can Vilar). Actualment, hi ha el paratge de la plaça d'en Bleda, on hi ha el suro del Llamp. En aquesta casa si feia un altar per les processons de la primera comunió i del Divendres Sant En Josep Clavell Gras l'any 1981, va aconseguir tornar a engegar el ball de bastons que no s'havia ballat des de l'any 1957. També va ser membre de l'Associació Cultural Vallgorguina i col·laborador de la Vall, durant una colla d'anys. En Josep Clavell després de la guerra va ser tancat set mesos al convent de Sant Elies de Barcelona, com a represàlia.

1118. Creus can

Latitud: 41.64716
Longitud: 2.5102
Alçada: 218 m
Era una casa de cos amb el núm. 50, i per la carretera Nova hi havia l'Hostal de Dalt i per la carretera Vella, era la carnisseria coneguda per can Creus. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Can Batista i tenia el núm. 22. Descripció: Hi havia uns menjadors i la cuina. Per un passadís es comunicava amb l'Hostal de Dalt i a sobre hi havia les habitacions de la casa. Història: Hi van viure en Josep Ramon Casas (a) en Creus i la Teresa Fàbregas Camps amb les seves filles Núria i M. Rosa. Aquesta gent portaven la carnisseria i també havien portat peix per vendre. Van viure al poble fins que van marxar l'any 1949. A l'altre costat de la carretera Vella hi havia el corral dels bens i l'escorxador, i un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Josep Coll Sibina, any 1916. En Josep Ramon Casas, durant la guerra, va ser fet presoner, darrere Cal Duro, i el van fer pujar a un camió que va seguir fins davant de can Pep Sec on va parar. Llavors ell va demanar per anar a orinar i va aconseguir escapar-se pel mig del Riu Sec avall. L'any 1957 la casa va ser estimbada i si van construir els actuals pisos coneguts pels "pisos d'en Clarens", perquè era propietat de la Clara Serra Sabatés, que era la companya del Sr. Alfons Doncel propietari de can Clarens.

CASES DEL POBLE. Vés a la pàgina...

(1)2345678ÍndexInici