El Pi Florit era situat a la Solella del mateix nom o també dita Solella de can Vilar. A l'estiu de l'any 2008, a causa de les altes temperatures va morir, a més d'altres pins. Era un arbre peculiar per la seva coloració groga de les fulles, que segons un estudi que va fer el Sr. Joaquim M. de Barnola l'any 1915, era genètica, no li arribava la clorofil·la correctament a les fulles. Els pins nascuts de pinyons d'aquest pi presentes aquest caràcter en un 80%, però el 20% restant, surten normals, segons un estudi fet per gent dels Vivers Vallgorguina, quan treballava. Antigament bona part de la Solella del Pi Florit, havia estat artigat i la gent del poble hi conreava la terra. Sabem que hi feien blat perquè baixaven una garba a l'esquena quan plegaven de fer feina. Es van plantar pinyons d'aquest pi en diversos llocs del poble i d'Olzinelles i avui dia en podem veure diversos. Fa uns anys hi havia tres pins de fulla groga, en aquella Solella. Ara en tenim un darrere l'església al costat de can Montasell. Hi havia una llegenda que deia que hi podia haver or a la seva soca i per això sortia groc. Hi va haver gent que ho va creure, ja que al voltant de l'arbre hi havia diferents recs oberts per comprovar-ho. Actualment, a sobre el camí que anàvem al Pi Florit, n'hi ha un no gaire gros, però almenys es conserva el nom d'aquesta contrada.