Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-10-27 20:16:23)
Altres Indrets
2001. Vallgorguina
Latitud: 41.64734
Longitud: 2.50971
Alçada: 218 m
La primera referència que trobem del nom del poble és un precepte del rei franc Lotari, datat el gener-febrer de l'any 986 en el qual retorna al Monestir de Sant Cugat del Vallès tots els béns que el monestir ja tenia abans de la invasió d'Al-Mansur. Entre aquest bé hi havia la Vall Gregòria, amb els seus termes i annexos, l'alou que en diuen Tapioles, amb les esglésies allí fundades de Sant Genís i Santa Eulàlia, amb delmes i primícies... Després el 30 de març de l'any 998 hi ha una permuta del noble Ennegó Bonfill, amb l'abat de Sant Cugat, Odó i es torna a esmentar la Vall Gorguira o també la Vall Gregòria. El tercer data del 21 de setembre de l'any 998 i és una venda feta pel comte de Barcelona i la seva esposa Ermessenda a Ennegó Bonfill d'un terreny d'Olzinelles, i en dir els límits del poble, esmenta la Vall Gregòria o Vall Gorguira. Després la propietat del Monestir de Sant Cugat sobre Vallgorguina va ser ratificat per diferents butlles papals. L'any 1002, 1007, 1023, i 1038. L'any 1083 i 1120 per primera vegada es fa referència de la parròquia de Sant Andreu. No és fins a l'any 1356 que s'esmenta el nom de Vallgorguina actual quan Pere III va crear el comtat d'Osona, i llavors el castell de Montclús i bona part del Vallès van quedar dins la jurisdicció d'aquest castell. La "Vall Gorgònia" està documentada des del segle X i d'acord amb Joan Coromines el topònim hauria evolucionat a partir de "Vallem Gregòria", passant a Vallgorgúria i finalment a Vallgorguina, el nom actual. Per tant, estem davant d'un topònim que prové del nom d'una persona, probablement un dels primers senyors amb domini durant els primers anys de cultura llatina.
4886. La Volta de can Pradell de Baix
Latitud: 41.66371
Longitud: 2.48104
Alçada: 173 m
És un revolt molt tancat de la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, situat on hi ha la masia de can Pradell de Baix a la banda esquerra. Al ser tan pronunciat a vegades hi ha algun accident segurament per la velocitat dels cotxes. És situat en el quilòmetre 15,900.
7303. El Saló de la Burra
Latitud: 41.64707
Longitud: 2.51049
Alçada: 218 m
L'any 1923 "Els de Baix", que eren la Unió Patriòtica, considerats monàrquics varen fer tancar el local dels Previsors, perquè hi havia una bandera catalana. Mentre es feien les gestions per tornar-lo a obrir, el Grup dels Previsors, que eren "els de Dalt" de dretes, van llogar un petit local de la casa de cal Fuster, carretera Vella núm. 42, per poder sortir del pas i fer el ball i les reunions, ho van arreglar provisionalment per fer aquestes activitats. S'entrava per la Carretera Vella i els amos de la casa a més dels estris que tenien, també hi havia unes quadres, on si tancava una burra per fer les feines del camp. Llavors els de la Unió Patriòtica els varen motejar amb el nom de Saló de la Burra, però els Previsors també motejaren als de la Unió amb els Boira, per la seva esboirada actitud de fer tancar el seu local.
7309. La Sala
Latitud: 41.64715
Longitud: 2.51231
Alçada: 225 m
Aquest local és a la carretera Nova, núm. 24-26 al començament del poble venint d'Arenys de Mar. L'any 1860 quan es va fer el plànol de la carretera Nova, aquesta casa encara no existia. De primer s'havia conegut amb el nom de can Rantés.
La Sala era el local que la Societat Buena Fe de Vallgorguina va comprar al Sr. Pere Pascual de Mataró que hi havia tingut una petita fàbrica fins a l'any 1917. Quan va ser propietat, d'aquesta Societat, si va construir un escenari per a fer teatre i tocar l'orquestra en les Festes Majors, un petit quiosc de begudes, i la pista de ball. Hi havia unes 200 cadires de boga per seure i per il·luminació hi havia llums de carbur. L'any 1917, es va formar la societat Buena Fe de Vallgorguina, i després l'any 1919 les mateixes persones van formar els Previsors de Vallgorguina. Aquesta gent abans de tenir aquest local, feien el ball i reunions a l'Hostal de Dalt, sempre eren coneguts per la gent de Dalt, que seguien la política de dretes de la Lliga Regionalista en acabat Lliga Catalana de Francesc Cambó. Els Previsors eren uns 70 o 80 socis entre balladors i casats. La junta era elegida per assemblea i durava dos anys. A més cada any hi havia una reunió per a donar comptes. També es feien dues reunions extraordinàries abans de les Festes Majors. Els socis pel manteniment del local i despeses generals cotitzaven, els solters 2 pessetes cada mes i els casats 50 cèntims. La música del ball era la d'un piano manubri i el corró de la música durava tot l'any. Es canviava per la Quaresma, perquè en aquell temps no es ballava. A l'entrar la dictadura d'en Primo de Rivera, l'any 1923, a Vallgorguina fou elegit alcalde i president de la Unió Patriòtica, en Josep Regàs Gras que va ser alcalde, (1924-1930). La Unió va fer una acusació als Previsors que tenien una bandera catalana en el seu local, cosa prohibida durant la dictadura. L'endemà les autoritats judicials van anar a tancar-lo. Però aquella nit, els dirigents dels Previsors es varen mobilitzar, i buscaren dotze persones que dipositessin 500 pessetes cada un i varen comprar el local, i el notari va aixecà acta de venda, als nous propietaris. Quan el jutjat va anar per clausura el local es va trobar que els propietaris ja no eren els Previsors, sinó un grup de 12 persones: en Francesc Mora Palomé, Pere Coll Dalmau, Jaume Mora Musachs, Joan Pinós Palomer, Joan Vilà Clavell, Miquel Gaspart Paituví, Josep Bosch Teixidó, Josep Salicrú Pignatel·li, Josep Bosch Llavina, Josep Plana Riu, Josep Salicrú Bosch, Josep Bosch Illa. Durant un temps es varen quedar sense local, i per poder sortir del pas i fer el ball i les reunions, varen llogar i arreglar provisionalment a la casa de cal Fuster, un espai que hi feren aquestes activitats. S'entrava per la Carretera Vella i els amos de la casa a més dels estris que tenien, també hi havia unes quadres, on si tancava una burra per fer les feines del camp. Llavors els de la Unió Patriòtica els varen motejar amb el Saló de la Burra. Però els Previsors també van motejar als de la Unió amb els Boira, per la seva esboirada actitud de fer tancar el seu local. Després de moltes gestions i traves, varen canviar els estatuts i el nom de l'entitat, per la Societat la Passiva i l'any 1925, es tornà a obrir el local, però ara ja no eren propietaris, i havien de pagar un lloguer de 300 pessetes a l'any. En aquesta nova època, es va canviar la música del manubri, per un tocadiscs amplificador i es ballava en discos. També si va instal·lar una màquina de fer cine comprada per en Josep Bosch Llavina i l'Esteve Travessa Pradell i es passaven pel·lícules durant el temps de Quaresma que no es ballava, per les creences religioses que es considerava irreverent. Els de Dalt quan eren pel poble i en les excursions que va fer Mn. Narcís, portaven unes gorres de color blanc, i després van compra un barret de panyo com els senyors per diferenciar-se dels de Baix. A l'esclatar la guerra, la Societat la Passiva, es dissolgué i ja no es va tornar a obrir la Sala amb aquest nom.
Després de la guerra la Sala, se li va posar el nom d'Educació i Descanso, i si va continuar fent el ball i a més s'hi celebrava la Festa Major de Sant Andreu. Cap a l'any 1965, la Sala ja no es feia servir per fer el ball, i durant 3 o 4 anys si va instal·lar la centraleta telefònica en una part d'aquest local. L'any 1975 en un tros de l'espai que hi havia la Sala, hi van posar diferents màquines de joc, convertint-la en Sala Recreativa. Durant la guerra en aquest local hi van viure refugiats. També els soldats republicans durant els últims mesos de la guerra van tenir-hi la intendència de queviures i robes que havien tret de can Pujades(G.V.) A finals de l'any 2016, la Sala i la habitatge del costat es van posar a la venda, i l'any 2017, l'ajuntament de Vallgorguina ho ha comprat per habilitar-hi un espai públic pel poble.
7311. La Sala Germanor
Latitud: 41.64768
Longitud: 2.51045
Alçada: 224 m
La Biblioteca era una sala, situada a sobre la rectoria, que havia preparat Mn. Narcís i s'entrava per la banda de darrere la rectoria on ara hi ha l'actual habitatge del Sr. rector (abans vivia a la part baixa de la casa). Aquesta sala es va condicionar, hi va posar unes prestatgeries que es varen omplir de llibres; n'hi varen haver més d'un miler.
Per aquesta sala i Biblioteca i passaren els millors conferenciants, que hi havia en aquella època, entre els quals poden citar l'Octavi Saltor, Dr. Pere Nolasc Barri, Miquel Guinart, Mn. Pere Ribot, etc., que Mn. Narcís va fer venir a Vallgorguina.
Al fons d'aquesta sala hi varen posar un empostissat amb una cortina per a poder-hi fer teatre, i a poc a poc es va constituir el grup de teatre, que representava obres per a infants.
El diumenge dia 11 de juny de 1933, a la Sala de la Biblioteca Popular, es va inaugurar una delegació de Palestra a Vallgorguina, amb la presència del seu secretari general Sr. Josep M. Batista i Roca, i altres personalitats, com el Dr. Solé i Pla, diputat del Parlament de Catalunya, que en feren la presentació.
També mica, mica, va anar formant el Cor infantil Flama de nois i noies, que els ensenyava a interpretar les cançons de la nostra terra, i dels que va veure que cantaven més bé, va formar un altre grup que cantava a la missa.
Pel gran èxit que va tenir entre la gent del poble, el local es va fer petit i l'empenta que duia Mn. Narcís era molt gran. Va començar a parlar amb la gent per poder fer un local més gran a sobre la biblioteca, i fruit d'aquests contactes va aconseguir que la Sra. Mercè Valls i Espriu de Can Pujades i poses els diners necessaris per a poder fer la Sala Germanor i així tenir un espai cultural molt més gran perquè el poble de Vallgorguina es pugues reunir, per veure obres de teatre, cinema, conferències, etc.
La Sala Germanor va ser construïda entre els anys 1934-1935, a la part alta de la Rectoria, que llavors era un colomar i les golfes de la casa.
Va ser inaugurada el 24 de setembre dia de la Mare de Déu de la Mercè de l'any 1935, pel Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Sr. Lluís Duran i Ventosa, acompanyat de diverses autoritats locals i de fora de Vallgorguina.
La Sra. Mercè Valls era neboda del pare Lluís M. de Valls que vivia a Arenys de Mar i que va ser l'autor dels versos que hi han escrits a cada costa de la Sala Germanor que diuen: Som germans tots rics i pobres, fora lluites i rancors, Som germans amb bones obres enllacem els nostres cors. Aquests versos varen ser els que determinaren que la Sra. Mercè Valls contribuís en aquesta obra. El mestre Millet havia posat música als versos.
En aquesta sala quan es va estrenar hi havia una taula de ping-pong i tota una sèrie de jocs d'enginy per desenvolupar la ment dels infants.
Tots aquells anys fins a la guerra no es va parar de fer-hi actes. I durant la guerra la Sala Germanor va ser respectada i els versos que hem dit abans varen ser tapats amb una bandera catalana per protegir-los. Durant les 7 setmanes que durava la Quaresma, els nois i noies feien teatre a la Sala Germanor cada setmana, a partir de l'any 1935 que es va inaugurar.
Després de la guerra la Sala Germanor i la Biblioteca, van tornar a començar les activitats.
La Biblioteca amb l'entrada de nous llibres benvistos pel règim, ja que molts dels que s'havien salvat de la crema per part dels comitès que venien d'altres poblacions, ara eren depurats pels franquistes, així que entre uns i altres deixaren la Biblioteca pelada.
Amb l'ajuda dels mestres nacionals i altres persones, aquesta biblioteca a poc a poc, va tornar a aixecar el vol uns anys més fins a l'època de Mn. Alfred. Així mateix, la Sala Germanor va anar aguantant també fins aquests dies.
Amb el naixement de l'Associació Cultural Vallgorguina l'any 1981, es va intentar continuar fent cinema, teatre, conferències, xerrades, etc, però eren altres temps i la gent ja no venia com abans i d'aquesta manera es va deixar de fer actes a la Sala.
Per desgràcia va venir Mn. Ernest que en poc temps va fer desaparèixer la Sala Germanor, ja que a la banda de l'escenari hi va construir dues habitacions i d'aquesta manera la Sala Germanor ja no pot servir més.
Als anys trenta un capellà, Mn. Narcís, va fer servir totes les seves energies per construir aquesta Sala, i als anys noranta un altre capellà Mn. Ernest, en pocs dies la va fer desaparèixer, un fet lamentable pel poble de Vallgorguina.
7304. El Celler d'en Bernat
Latitud: 41.64751
Longitud: 2.5091
Alçada: 215 m
És situat a la carretera Vella, davant de can Martí. Era un celler que es llogava a la gent del poble que no en tenia per a trepitjar i premsar el raïm quan es feia la verema. Els cups n'hi havia més d'un, tocaven a la carretera Vella, des d'on per unes petites finestres es buidaven les portadores de raïm i ja queien dins el cup, després es trepitjava i la resta es posava a la premsa, que tenia el caragol de ferro, les costelles de fusta i per premsar anava una corda cap a un pal gruixut situat a poca distància de la premsa, i s'anava enrrollant en fer la força de premsar. Era una premsa no gaire vista. A la part de sobre d'aquest local, una colla d'any va ser fusteria d'en Joan Garriga de ca la Llúcia.
7312. Les Serres de can Jordi
Latitud: 41.64944
Longitud: 2.50713
Alçada: 213 m
Aquestes serres les va posar el Sr. Joan Soler Vidal, que era casat amb la Pepita Regàs Mora. Aquest home va llogar l'espai que hi havia al costat de can Jordi, que ara hi ha el taller mecànic i va muntar unes serres que tallava llenya, fustes i tacs. L'empresa es deia Joan Soler i Companyia, i va treballar des de l'any 1937 fins al 1951, que aquesta família varen marxar del poble. Llavors les serres les va llogar l'Antoni Marpons Miró d'Arenys de Munt i van fer feina fins a l'any 1992, i aquest any es va inaugurar el taller mecànic.
5857. Ajuntament de Vallgorguina
Latitud: 41.64757
Longitud: 2.51065
Alçada: 223 m
Fins a l’any 1890, l’Ajuntament del nostre poble era a la Plaça Maragall, concretament a la casa que després va ser forn de pa i queviures, conegut per Cal Forner.
A més de l’Ajuntament la casa s’havia fet servir de col·legi de nens quan es va crear l’escola i també hi havia un petit local que es feia servir com a presó, si es necessitava, ja que en aquell temps els pobles en tenien una.
Per les dades que he trobat, es diu que l’edifici estava en molt mal estat i l’ajuntament presidit pel Sr. Jaume Pujol Gibert, de Can Palomer, van decidir de fer-ne un de nou en el terreny propietat del consistori, que hi havia entre la Rectoria i Can Paytuví, (actuals apartaments)
Però primer es va haver de consultar al Governador Civil, i explicar-li els motius del per què es volia fer l’obra. El Sr. Governador va contestar la carta donant el corresponent permís i a partir de llavors, l’ajuntament va signar el plec de condicions de com havia de ser l’obra.
El consistori va crear una comissió on hi havia l’alcalde, Jaume Pujol Gibert, el tinent d’alcalde Narcís Gonfrans i Camps i el regidor síndic Josep Gras, per anar a parlar amb els veïns d’on s’havia de construir l’Ajuntament. Per una banda hi havia el Sr. Rector, Camilo Fitó i per l’altre Paula Paytuví Deulofeu. Es va aixecà una acta d’aquesta trobada.
El dia 20-07-1889, es va acordar vendre l’ajuntament antic mitjançant una subhasta pública que només hi va participar un únic comprador: el Sr. Josep Radó Pujol, que en va oferir i pagar 2.750 pessetes.
A partir d’aquest moment ja es va anar per començar l’obra i tal com podem veure en aquest plànol l’ajuntament que es va construir era un edifici d’un sol cos amb un pis. A la façana hi havia la porta i la finestra amb un balcó. Per anar al pis hi havia una escala interior a la banda esquerra del darrera Era una sala gran sense repartir que hi feien els plens i algunes persones diuen que també s’hi havia fet col·legi de nens.
Aquesta obra, va ser feta pel contractista del nostre poble Sr. Francesc Gibert i Caballé per un import de 3125 pessetes, i la fusteria per en Simó Garriga Cavallé i va valer 412 pessetes.
Cap a l’any 1920 l’Ajuntament va aprovar de construir una altre edifici al costat de la casa de la Vila que en principi havia de ser la vivenda del secretari, però la planta baixa sabem que cap a l’any 1928 ja es feia servir de col·legi de les nenes i al costat dret era el col·legi dels nens.
A l’any 1933 s’hi van fer arreglar unes goteres i es va fer construir una llar de foc a la sala de plens ja que a l’hivern hi feia molt de fred.
Acabada la guerra es va rebaixar la plaça al nivell actual i per aquest motiu es varen haver de fer escales a l’ajuntament la rectoria i l’església per arribar fins els portals.
Entre els anys 1952-1964, l’ajuntament va aprovar remodelar tot l’edifici, es van canviar bigues, es va ampliar la façana fent el portal i l’escala d’anar al pis al centre de l’edifici com és actualment. També es va fer el balcó tal com és ara.
En el període1964-1974, es va fer la vivenda pel secretari amb l’escala exterior que hi ha actualment, però el secretari hi va viure poc temps ja que aquesta vivenda es va transformar en espai municipal, entre el qual hi ha la sala de plens. Després entre l’any 1981-1982, es fa fer una altre ampliació construint un altre pis a sobre que va ser inaugurat l’any 1982, i per últim entre els anys 1995-1999, es va ampliar aquest pis deixant-lo tal com és en l’actualitat.