La toponímia popular del nostre poble conserva dos noms d'uns pous que en la Guerra del Francès any 1808, es diu que s'hi havia tirat soldats: "francès que s'agafava anava a parar al pou". Un estava situat a can Plana, abans de la Carena de la Pera, actualment desaparegut i l'altre estava situat a can Pradell de la Serra, a pocs metres de la font. El nostre poble també va patir els estralls de la guerra del francès, ja que molt a prop hi va haver batalles importants com la de Llinars i Hostalric. Tropes comandades pel coronel Milans eren a Vallgorguina i entre uns i altres, la població era la que patia les seves conseqüències, per això no és d'estranyar la quimera que es tenia contra els gavatxos.
El camí de Vallgorguina va ser aprofitat per tropes franceses per anar cap a marina i entre els sometents i les tropes de Milans els miraven de barrar el pas; a Collsacreu hi va haver una batalla destacada on van perdre la vida diferents soldats.
Al llarg d'aquells anys, Vallgorguina també va ser un refugi de molts catalans, especialment dels pobles del nostre entorn que fugien a causa del conflicte.
Un fet que cal remarcar, que encara que no sigui del nostre poble, és la destrucció del pont de la Tordera "el Pont Trencat l'any 1811"".
També coneixem a prop del Gual de can Vilar, un sot conegut amb el nom del Sot dels Gavatxos, perquè hi va haver un enfrontament que n'hi va morir més d'un.
Per acabar una narració força curiosa: Es diu que una trementinàire, dona que baixava dels Pirineus a vendre trementina, es va quedar a dinar a can Pradell de la Serra, i quan van dir-li que l'aigua de la sopa que s'estava menjant l'havien tret del pou dels Gavaits, agafà un fort mal de ventre i hagué de sortir a correcuita per treure el que tenia a dins; i és que la bona dona coneixia bé la llegenda.